Els mercats de renda variable van caure amb força durant els primers moviments del 2022 a causa de l'impacte en el canvi de rumb de les polítiques monetàries i de l'esclat del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Durant el mes de gener, es va produir un repunt de la volatilitat per l'enduriment del discurs dels principals bancs centrals en relació amb el rumb alcista de la inflació. Conseqüentment, els mercats van començar a descomptar un entorn de pujades en els tipus d'interès de referència més agressiu de l'esperat inicialment, posant en preu en el cas nord-americà fins a set increments per al 2022. Les perspectives sobre el final de les polítiques monetàries acomodatícies van provocar una ampliació en el rendiment dels principals bons governamentals i una cessió en els tipus reals que va impactar de manera negativa en la valoració dels principals selectius de renda variable. A més, cal tenir en compte que les valoracions dels actius de risc es trobaven en cotes molt estretes en relació amb l'històric de l'última dècada a causa del suport sense precedents dels bancs centrals per pal·liar les mesures de restricció social fruit de la pandèmia. Aquest còctel d'ingredients (inflació, enduriment de les polítiques monetàries i normalització de les valoracions) va originar una regressió dels índexs, que es va agreujar durant la segona meitat del mes de febrer després de l'esclat del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Així, l'inici de la guerra va sembrar el pessimisme en els agents financers ateses les més que probables repercussions que recauran sobre l'economia. En aquest sentit, l'aliança de països occidentals va implementar una sèrie de sancions dures a Rússia, com ara tallar l'accés del sector financer al sistema SWIFT o congelar l'ús de les reserves nacionals dipositades a Europa o als Estats Units.

Seguint amb els bancs centrals, durant el mes de gener es va celebrar la primera reunió de l'any de la Reserva Federal. L'organisme que presideix Jerome Powell va decidir disminuir de nou a la meitat el ritme de compres fins als 30.000 milions de dòlars (dos terços en bons del Tresor i la resta en MBS). Si bé els tipus d'interès de referència es van mantenir sense canvis, fins i tot el president Biden ha declarat públicament el seu suport a la Fed per endurir les polítiques monetàries amb l'objectiu de frenar l'increment de preus generalitzat. En aquest sentit, les actes de l'última reunió dels membres del Comitè de Mercats (FOMC) publicades el gener van assenyalar que "gairebé tots els participants van estar d'acord en el fet que probablement seria apropiat iniciar la liquidació del balanç en algun moment després del primer augment del rang objectiu del tipus dels fons federals". A Europa es va celebrar la reunió del Consell de Govern (CG) del Banc Central Europeu sense canvis en la política monetària, tal com s'esperava, però amb un missatge “hawkish” de l'organisme que presideix Christine Lagarde com a conseqüència de la inflació elevada. No obstant això, l'esclat de la guerra a l'est d'Europa ha retardat lleugerament les perspectives del mercat en relació amb l'enduriment de les condicions financeres a l’Antic Continent.

En termes macro, el mercat va estar especialment atent a les dades d'inflació. Així, doncs, l'IPC nord-americà corresponent al mes de gener es va anotar pujades no vistes des de la dècada dels vuitanta. En termes interanuals, els preus van apujar un 7,5 % (vs. 7,3 % esperat i 7,0 % anterior); en termes interanuals subjacents, van apujar un 6,0 % (vs. 5,9 % estimat i 5,5 % anterior); i en termes intermensuals i intermensuals subjacents, la dada va ser del 0,6 % (vs. 0,5 % estimat i 0,5 % anterior). Per la seva banda, l'avançament interanual de l'IPC de la zona euro el gener va ser del 5,1 % (vs. 4,4 % esperat i 5,0 % anterior), mentre que el subjacent va apujar un 2,3 % (vs. 2,6 % anterior); en termes intermensuals, l'IPC va ser del 0,3 % (vs. 0,4 % anterior); i en termes intermensuals subjacents, la pujada va ser de l'1,6 % (vs. 0,4 % anterior). D'altra banda, es van publicar les principals dades macro al tancament del 2021. Començant per la Unió Europea, el PIB corresponent al quart trimestre del 2021 es va expandir un 0,4 % en termes interanuals i va situar la variació per al conjunt de l'any en el 4,8 %. Per la seva banda, l'economia nord-americana va despuntar un 7,0 % durant els últims tres mesos del 2021 i va situar la pujada anual respecte al 2020 en el 5,7 %, l'increment anual més gran des de 1984.

El canvi en el discurs dels principals bancs centrals, que assenyalava un enduriment de les polítiques monetàries, va impactar de manera notable en els principals bons governamentals. Tenint en compte que els bancs centrals han actuat com a “últim comprador marginal” dels bons governamentals de referència, la desaparició d'aquesta figura va comportar un cert càstig a aquest tipus d'actius i, per tant, a la resta de la cadena d'emissions governamentals, fet que es va traslladar a tots els actius financers de risc com ara la renda fixa corporativa o la renda variable. En aquest sentit, el rendiment del bo a 10 anys nord-americà es va expandir des de l'1,51 % vist al tancament de l'any passat fins a l'1,83 % al tancament de febrer, si bé va arribar a assolir el 2,04 % els dies previs a l'atac bèl·lic de Rússia. D'altra banda, val la pena assenyalar la contracció que van patir els tipus reals als Estats Units, els quals van retrocedir des de -108,5 p.b. a finals de desembre del 2021 fins als -42,3 p.b. assolits a mitjans de febrer, cosa que va originar una regressió dels índexs de renda variable, en especial en companyies de més creixement amb escassa o nul·la capacitat de generació de benefici, grans beneficiades de la liquiditat en el sistema. A Europa, el rendiment del Bund es va ampliar des del -0,177 % a finals del 2021 fins al 0,135 % a finals de febrer i es va situar per sobre del 0 %, uns nivells no vistos des d'inicis del 2019.

En relació amb la temporada de resultats empresarials corresponents al quart trimestre del 2021, amb el 99 % de les companyies que formen l’S&P 500 havent presentat resultats, el 69 % han batut les previsions d'ingressos i el 76 % han fet el mateix pel que fa al benefici per acció. A Europa, amb el 87 % de les companyies que reporten i que formen part de l'Euro Stoxx 600 havent presentat resultats, el 71 % han batut les estimacions previstes pel conjunt d'analistes i el 53 % ho han fet pel que fa al benefici per acció.

Tal com s'esmenta a l'inici de l'escrit, els índexs de renda variable van cedir a inicis del 2022. L'Euro Stoxx 50 va finalitzar els dos primers mesos de l'any amb una depreciació equivalent al 15,0 %. A Espanya, l'IBEX 35 va abaixar un -7,0 %. L’S&P 500 va finalitzar el mes de febrer cedint un -10,3 %, mentre que el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van registrar caigudes del 8,4 % i del -15,3 %, respectivament. Finalment, l’MSCI Emerging Markets va abaixar un 11,5 % durant aquests primers moviments del 2022.

El preu del cru es va disparar com a conseqüència de les retallades de subministrament per part de Rússia i va apujar fins a un 29,8 % durant els mesos de gener i febrer. L'or va apujar un 4,4 % basat en la incertesa macroeconòmica. Finalment, l'encreuament eurodòlar es va situar en 1,1219 a finals d'any des d'1,137 vistos al tancament del 2021.