Tot i tancar en positiu durant l'últim trimestre, els principals actius financers van tancar el 2022 amb caigudes generalitzades, en un any marcat pels nivells elevats d'inflació a escala global, pel canvi de paradigma en la política monetària i pel conflicte bèl·lic a Ucraïna. En el pla social, la Xina finalment va anunciar una notable relaxació de les polítiques de covid zero després d'una sèrie de manifestacions de protesta per part de la població civil. En termes geopolítics, al Regne Unit Liz Truss va anunciar una sèrie de polítiques fiscals expansives acompanyades de rebaixes impositives que van provocar pànic en els mercats, cosa que la va forçar a dimitir després de la pèrdua de la confiança del seu partit polític, sent rellevada per Rishi Sunak, que va aconseguir aportar una certa estabilitat en els mercats financers.

En termes de política monetària, la Reserva Federal va llançar un missatge contundent durant la darrera reunió a favor de reduir les pressions inflacionistes en detriment del cicle econòmic. L'autoritat monetària reduïa la intensitat de les pujades a 50 punts bàsics, portant el tipus oficial al rang del 4,25-4,50 %, i situava les projeccions dels dots en nivells més restrictius, assolint el rang del 5,0-5,25 % per relaxar-se posteriorment fins al rang del 4,0-4,25 % el 2024. Per la seva banda, el Banc Central Europeu va seguir l'estela del seu homòleg nord-americà i va pujar, durant la reunió de desembre, 50 punts bàsics els tipus d'interès de referència per situar-los en el 2,0-2,5 % després d'haver-los elevat en 75 punts bàsics les dues últimes vegades. A més, va anunciar la posada en marxa d’un QT per reduir el balanç per valor de 15.000 milions de dòlar al mes.

En el pla macroeconòmic, l'última dada de l'IPC nord-americà va ser inferior a l'esperada pel consens en situar-se en el 7,1 % (vs. el 7,3 % esperat i el 7,7 % anterior), mentre que l'IPC subjacent va ser del 6,0 % (vs. el 6,1 % i el 6,3 %). Per segon mes consecutiu, la tendència a la baixa de la inflació va confirmar que l'enduriment de la política monetària està donant els seus fruits. L'organisme que presideix J. Powell va elevar les seves perspectives de creixement real per al 2022 fins al 0,5 % (vs. el 0,2 % anterior) i va rebaixar les corresponents al 2023 fins al 0,5 % (vs. l'1,2 %) i al 2024 fins a l'1,6 % (vs. l'1,7 %). Pel que fa a la inflació, la Fed va elevar les seves previsions per a tots els períodes: un 5,6 % per al 2022 (vs. un 5,4 % anterior); un 3,1 % per al 2023 (vs. un 2,8 %); i un 2,5 % per al 2024 (vs. un 2,3 %). A l'altra banda de l'Atlàntic, l'IPC interanual de la zona euro corresponent al mes de novembre va ser del 10,1 % (vs. el 10,0 % esperat i el 10,0 % anterior), i l'IPC subjacent interanual va ser del 5,0 % (vs. el 5,0 % i el 5,0 %). Per la seva banda, el Banc Central Europeu va elevar les seves perspectives de creixement real per al 2023 fins al 3,4 % (vs. el 3,1 % anterior), va rebaixar les corresponents al 2023 fins al 0,5 % (vs. el 0,9 %) i va mantenir les del 2024 en l'1,9 %. Pel que fa a la inflació, el BCE la va elevar per a tots els períodes: un 8,4 % per al 2022 (vs. un 8,1 % anterior); un 6,3 % per al 2023 (vs. un 5,5 %); i un 3,4 % per al 2024 (vs. un 2,3 %).

Els rendiments dels bons governamentals van continuar escalant durant el trimestre. Així, doncs, el rendiment del bo a 10 anys alemany durant el segon semestre es va ampliar en 46 punts bàsics per situar-ne el rendiment en el 2,57 %. Als Estats Units, el Treasury a 10 anys va ampliar en 5 punts bàsics fins al 3,87 %.

Pel que fa a la presentació de resultats corresponents al tercer trimestre del 2022, el 60 % de les companyies que formen l'S&P 500 van sorprendre positivament en termes d'ingressos (que van avançar un 11,5 %), i el 69 % ho va fer en beneficis per acció (un +3,4 %). Pel que fa a l'Euro Stoxx 600, el 73 % d'aquestes companyies van situar l'evolució dels ingressos (+25,9 %) per sobre de les previsions, i el 54 % va fer el mateix en beneficis per acció (+23,9 %). Aquests resultats van estar fortament impactats pel sector energètic, el qual es va veure beneficiat per la crisi energètica.

L'últim trimestre de l'any va tancar amb pujades a banda i banda de l'Atlàntic, tot i que van ser insuficients per recuperar les caigudes patides des d'inicis del 2022. L'Euro Stoxx 50 va avançar un 14,3 % durant els tres últims mesos del 2022 i va situar-ne el rendiment en el conjunt de l'any en el -11,9 %. Per la seva banda, l'IBEX 35 es va apreciar un 11,7 % durant el quart trimestre de l'any i va finalitzar en el -5,6 % el 2022. Als Estats Units, l'S&P 500 es va apreciar un 7,1 % des del tancament de setembre i va acabar amb una caiguda del -19,65 %. Finalment, l’MSCI Emerging Markets es va depreciar un -9,2 % durant el darrer període per assolir una rendibilitat equivalent al -21,78 % al tancament de l'any.

Pel que fa a les matèries primeres, el preu del Brent es va mantenir gairebé sense canvis durant el trimestre i l'any entorn dels 80 dòlars, malgrat haver sobrepassat els 120 dòlars després de l'inici del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Pel que fa a l'or, es va apreciar un 9,8 % durant el període, si bé el rendiment el 2022 ha estat del -0,3 %. Finalment, l’encreuament eurodòlar va tancar el 2022 en 1,0705 des de 0,9802 al tancament de setembre a causa del catch-up en termes de política monetària del BCE.