Un context global complex

El multilaterisme, que durant dècades ha evitat conflictes majors, enfronta una crisi notable. La recent elecció de Donald Trump, de caire nacionalista i negacionista climàtic, va marcar un aire d'incertesa a Bakú. A això s'hi van sumar les tensions internacionals derivades de conflictes com els d'Ucraïna, Palestina, Líban i Iemen, que van complicar el diàleg amb actors clau com Rússia, Israel, Iran i Aràbia Saudita.

A Amèrica Llatina, la postura d'Argentina sota el lideratge de Javier Milei, també negacionista, va buscar entorpir les negociacions, abandonant inicialment la conferència, tot i que després van aclarir que no abandonarien l'Acord de París.

Per part seva, Europa, històricament un referent en acció climàtica, travessa un canvi de lideratge que ha minvat la seva capacitat d'influència. En aquest context, Teresa Ribera, vicepresidenta espanyola per a la cartera de Transició Neta i Justa, va enfrontar qüestions durant la seva avaluació a l'Eurocambra. Espanya, més discreta que a la COP28 de Dubai, va destacar amb un discurs contundent de Pedro Sánchez, que va subratllar l'impacte mortal del canvi climàtic, citat i elogiat per Financial Times.

Altres països com el Brasil, el Regne Unit i la Xina van jugar rols més actius en la defensa del diàleg, mentre que el G20, liderat pel Brasil, va acordar una declaració final de consens que va emfatitzar la necessitat de mobilitzar finançament climàtic de bilions, encara que sense abordar directament el fi dels combustibles fòssils.

Un èxit paral·lel del G20 va ser l'aprovació de la Iniciativa Global per a la Integritat de la Informació sobre el Canvi Climàtic, destinada a combatre la desinformació climàtica, un problema creixent agreujat per l'avenç de la intel·ligència artificial.

Decisions claus de la COP29

• Mercat de carboni internacional: La COP29 va fer un pas significatiu en potenciar el mercat de carboni internacional sota l'article 6.4 de l'Acord de París. Aquest avenç permetrà a països i empreses incloure crèdits de carboni als seus plans de mitigació, encara que el sistema no estarà plenament operatiu fins al 2025.
• Nou objectiu col·lectiu quantificat (NOCC): L'acord més discutit va establir un compromís vinculant d'almenys 300.000 milions de dòlars anuals fins al 2035 per finançar accions climàtiques, instant a assolir una fita més ambiciosa de 1,3 bilions anuals.
  • Pagadors: principalment els 24 països desenvolupats, amb incentius perquè altres països, com Xina els Emirats Àrabs Units, també hi contribueixin.
  • Receptors: països en desenvolupament, condicionats a compromisos clars de mitigació, adaptació i transparència.
  • Fonts de finançament: tant públiques com privades, a més d'iniciatives alternatives com els impostos solidaris.
• Aquest compromís, tot i ser notable, queda lluny de les necessitats estimades per l'ONU per assolir els objectius climàtics, que se situen entre 455 i 584 mil milions anuals només per a mitigació.
• Fulla de ruta “Bakú a Belém”: Un afegit d'última hora va establir un pla per incrementar el finançament climàtic i presentar un informe a la COP30 del Brasil.

Limitacions i temes pendents

Tot i els avenços, la COP29 va deixar grans buits:

• No es va assolir un acord sobre mitigació ni es van abordar requisits per a nous compromisos nacionals (NDCs).
• L'adaptació, crucial per a països vulnerables, va tenir una presència marginal a l'agenda.
• No es va incloure una referència explícita a l'abandonament dels combustibles fòssils, un tema clau aprovat tímidament al Consens d'EAU de la COP28.
• A més, durant la conferència, van sorgir tensions que gairebé impedeixen un acord final. Una reunió clau anomenada Qurultay, destinada a buscar consens, va acabar en fracàs després de més de cinc hores de debat.

Expectatives per a la COP30 a Brasil

La propera trobada global estarà marcada pel probable retorn de Donald Trump al poder, amb la possibilitat que els Estats Units abandonin novament l'Acord de París. Tot i això, s'espera que Brasil, amb el suport d'Europa, el Regne Unit i la Xina, assumeixi un rol de lideratge en temes com mitigació, adaptació i transició justa.

Brasil, amfitrió contradictori per ser un gran productor de petroli, però també un referent en energies netes i preservació de l’Amazones, podria oferir un terreny fèrtil per a acords més rellevants. La designació d'un president competent per a la COP30, com l'ambaixador André Aranha Corrêa do Lago, podria ser determinant.

Més enllà de les COPs: reptes i oportunitats

Tot i que les decisions de les COPs no sempre són suficients, representen un marc clau per avançar en l'acció climàtica. És fonamental que reguladors, inversors i empreses reconeguin els riscos financers associats al canvi climàtic i actuïn en conseqüència.

La crisi climàtica també presenta oportunitats: el creixement de les energies renovables i la transició cap a economies més sostenibles poden generar ocupació i obrir nous mercats.

Tot i que imperfectes, les COPs continuen sent el fòrum més eficaç per al consens global. Sense elles, el món enfrontaria un escalfament encara més desastrós, superant els 5°C. Per això, és essencial reformar i enfortir aquests espais mentre busquem solucions urgents i efectives.