Els índexs de renda variable van tancar en positiu durant els dos primers mesos del segon semestre de l'any a banda i banda de l'Atlàntic després de les caigudes de doble dígit esdevingudes durant la primera meitat del 2022, si bé la volatilitat va romandre en nivells molt elevats. El conflicte bèl·lic a Ucraïna va seguir sense indicis que pugui finalitzar a curt termini i, en conseqüència, els problemes energètics van continuar castigant especialment Europa després de la decisió per part de Moscou a finals d'agost de suspendre per complet el trànsit de gas a través del gasoducte Nord Stream 1, el qual operava ja només al 20 % de la seva capacitat. El preu del gas TTF a Holanda, de referència en el mercat europeu, va acostar-se als 350 euros per megawatt hora, uns nivells rècord durant l'any, multiplicant per més de cinc vegades el preu al tancament del 2021. Aquesta escalada de preus i el consegüent impacte en l'IPC seguiran condicionant les polítiques monetàries, tal com es va deixar entreveure en la reunió anual de banquers centrals a Jackson Hole: “El restabliment de l'estabilitat de preus requerirà probablement el manteniment d'una política restrictiva durant un temps”, va declarar Jerome Powell, president de la Reserva Federal. En termes geopolítics, Boris Johnson va dimitir com a primer ministre britànic i Elizabeth Truss, del Partit Conservador, es va convertir en la nova primera ministra després de dos mesos de competició contra l'exministre de Finances, Rishi Sunak. Finalment, la visita de la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA, Nancy Pelosi, a Taiwan va afegir tensió a la zona, amb la Xina responent amb maniobres militars de perfil agressiu.

En termes macroeconòmics, l'última dada de l'IPC nord-americà corresponent al mes de juliol va sorprendre positivament el mercat en situar-se per sota del que s'esperava. L'IPC interanual va ser del 8,5 % (vs. 8,7 % esperat i 9,1 % anterior), l'IPC subjacent interanual va ser del 5,9 % (vs. 6,1 % i 5,9 %); l’IPC intermensual va ser del 0,0 % (vs. 0,2 % i 1,3 %) i l'IPC subjacent intermensual va ser del 0,3 % (vs. 0,5 % i 0,7 %). Tot i això, la dada d'inflació europea va sortir més elevada del que s'esperava en avançar un 9,1 % en termes interanuals (vs. 9,0 % esperat i 8,9 % anterior) i un 0,5 % en termes intermensuals (vs. 0,4% i 0,1%). A més, es va publicar el PIB corresponent al segon trimestre del 2022 als Estats Units (-0,6 %), a la zona euro (0,7 %) i a la Xina (0,4 %). Els dos descensos trimestrals consecutius del PIB nord-americà compleixen la definició estàndard de “recessió tècnica”, encara que en aquest cas la dada està fortament impactada pels inventaris, els quals van restar un 1,8 % al PIB -les interrupcions en la cadena de subministrament han deixat productes sense acabar, els quals no poden incloure's en el PIB fins que no finalitzi el seu procés de producció i entrega-. D'altra banda, el Fons Monetari Internacional va rebaixar les previsions de creixement mundial per tercera vegada aquest any per al 2022 i el 2023 en 4 i 7 dècimes, per situar-les en el 3,2 % i el 2,9 %, respectivament. Aquesta rebaixa té en compte l'impacte de les polítiques monetàries contractives dutes a terme pels principals bancs centrals, la desacceleració més gran a la Xina i el conflicte bèl·lic a Ucraïna.

En política monetària, el Banc Central Europeu va elevar en 50 punts bàsics els tipus d'interès de referència a la reunió de juliol, i els va tornar a elevar en 75 punts bàsics a la reunió de setembre, de manera que va portar la facilitat de dipòsit fins al 0,75 % i va donar per finalitzat així el període de tipus d’interès negatius. A més, l'organisme presidit per C. Lagarde va avançar que deixaria de comunicar les guies futures amb l'objectiu d'avaluar "reunió a reunió" el marc que cal adoptar en termes de política monetària en funció del context econòmic. Paral·lelament, la Reserva Federal va incrementar els tipus d'interès de referència en 75 punts bàsics a les dues darreres reunions de forma consecutiva i els va situar en el rang 3-3,25 %.

Els mercats de renda fixa governamental van reflectir el to hawkish dels principals bancs centrals donant impuls als rendiments durant els dos darrers mesos. Així, doncs, el bo a 10 anys d'Alemanya va ampliar el seu rendiment en 21 punts bàsics per situar-se en l'1,541 % el 31 d'agost, mentre que el Treasury 10Y nord-americà va ampliar el seu rendiment en 18 punts bàsics fins a assolir nivells del 3,193 % al tancament del període.

Des d'una perspectiva microeconòmica, la temporada de resultats corresponent al segon trimestre del 2022 va ser positiva en termes de creixement, especialment pel sector energètic. Pel que fa a l'Euro Stoxx 600, el creixement dels ingressos es va situar en el 28,0 %, mentre que el benefici per acció va augmentar un 14,6 %. Pel que fa a l'S&P 500, el creixement dels ingressos va ser del 13,7%, mentre que el benefici per acció va fer el mateix en un 7,34 %.

Pel que fa als índexs de renda variable, l'Euro Stoxx 50 va pujar un 1,8 % durant els dos darrers mesos i va situar el seu rendiment anual en el -18,17 %. A Espanya, l'IBEX 35 va baixar un -2,6 % per assolir el -9,5 % des del tancament del 2021. Als EUA, l'S&P 500 es va apreciar un 4,5 % el juliol i l'agost i un -17,0 % YTD. Per la seva banda, el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van situar els seus rendiments en el 2,4 % i el 7,1 %, respectivament, i van aconseguir rendibilitats acumulades del 13,3 % i del -24,5 %. Finalment, el rendiment dels mercats emergents, mesurats a través de l'MSCI Emerging Markets, ha estat equivalent al -0,7 % durant el període i al -19,3 % des de començaments d'any. Per la seva banda, el Brent va recular un -11,5 % durant juliol i agost com a conseqüència dels temors a una recessió i la consegüent caiguda esperada de la demanda, encara que puja un 24,1 % del començament d'any ençà gràcies a la reactivació macroeconòmica postpandèmia i a la crisi energètica. L'or va baixar un -5,3 % durant els dos últims mesos i acumula una caiguda del -6,5 % el 2022. Finalment, la paritat eurodòlar es va situar en 1,005 al tancament del període des d’1,048 al tancament de juny i 1,137 de finals del 2021.