A la recerca d'un ancoratge en les expectatives econòmiques
Això ha suposat un èxit en la contenció de la propagació del virus i fa créixer la possibilitat de tornar a activar l'economia ‑en tant que sigui possible- una vegada es redueixin les amenaces de nou rebrots. A més, el suport monetari i fiscal dels bancs centrals, de les entitats supranacionals i dels diferents governs a tot el món ha estat determinant a l'hora de reduir la magnitud de l'impacte econòmic que provocarà el coronavirus, en particular sobre els actius cotitzats.
No obstant això, la realitat econòmica dista (i molt) de la recuperació dels preus dels actius financers. Les previsions sobre l'evolució macroeconòmica realitzades pels principals organismes supranacionals estan envoltades d'“una incertesa extrema” tal com assenyalava el Fons Monetari Internacional. En aquest entorn, l'FMI preveu una caiguda del PIB de la zona euro per al 2020 de prop del -7,5 % amb una posterior recuperació parcial el 2021 equivalent al 4,7 %; als Estats Units, l'evolució del producte interior brut per a aquest any i per al següent seria del -5,9 % i de l'1,7 %, respectivament; i a la Xina, l'organisme presidit per Kristalina Georgieva ha estimat un creixement de l'1,2 % i del 9,2 %. D'altra banda, val la pena assenyalar que durant les últimes setmanes s’han produït retallades severes addicionals en les previsions del consens d'analistes per a aquest any i s’ha descartat la possibilitat d'una recuperació en forma de “V” com es preveia inicialment.
En matèria monetària, el BCE ha anunciat diversos paquets de mesures per combatre els efectes derivats de la paralització de l'economia. En primer lloc, ha anunciat la injecció de 120.000 milions d'euros a través de compres d'actius que s'afegiran als 20.000 milions d'euros mensuals que estaven vigents abans de la irrupció del virus. A posteriori, ha llançat un programa de compra d'actius per import de 750.000 milions d'euros fins a finals del 2020, equivalent al 6,3 % del PIB europeu, a més de relaxar els requisits respecte a l'elegibilitat dels col·laterals. De manera similar, la Reserva Federal ha rebaixat els tipus d'interès de referència fins a situar-los en nivells del 0-0,25 %, a més d'anunciar un compromís de compra d'actius en la quantitat que sigui necessària -un QE il·limitat-. D'altra banda, la Fed ha anunciat diverses noves injeccions, que sumarien 2,6 bilions de dòlars en el seu conjunt, destinades a donar suport a les petites empreses i consumidors i, per primera vegada, també a estats, ciutats i municipis. En aquest sentit, J. Powell ha asseverat que espera una recuperació econòmica ràpida un cop finalitzi la crisi del virus i, a més, ha confirmat que no retirarà els estímuls de forma precipitada. En aquesta voràgine d'estímuls monetaris, els governs no s’han quedat al marge i han reaccionat de manera fulgurant en anunciar paquets fiscals (directes i en forma d'avals) de diversa índole i mida.
El repunt en l'optimisme inversor durant el mes d'abril no s’ha traduït en caigudes de preu dels principals bons governamentals de referència, tradicionalment considerats com a actius refugi, ja que aquests o bé s’han mantingut en nivells similars als del tancament de febrer, o bé han continuat reduint els seus rendiments. El bo a 10 anys d'Alemanya ha ampliat 2 p.b. per situar-se en el -0,59 % el 30 d'abril. El Treasury 10Y nord-americà ha reduït el seu rendiment en 51 p.b. fins a assolir nivells del 0,64 % al tancament del període. Finalment, el bo a 10 anys espanyol ha ampliat en 44 p.b. pel fet d’estar més castigat per l'impacte de la crisi i comptar amb una situació financera menys folgada que altres països.
Finalment, en el pla empresarial i després d'haver-se publicat la gran majoria dels resultats del primer trimestre, diverses dades comencen a mostrar la severitat de l'actual crisi, especialment en aquelles regions en què l'afectació ha estat més prematura. Per exemple, a la Xina, els beneficis de les companyies no financeres han caigut en el primer trimestre un 51 % en termes interanuals. En el cas europeu, a falta de finalitzar la temporada, les vendes han descendit més d'un 6 %, mentre que els beneficis per acció s'han desplomat per sota del -20 % a causa de la forta penalització de sectors lligats al cicle econòmic com ara petroli, materials bàsics, financer o consum. Finalment, als Estats Units, regió castigada a posteriori, les vendes han crescut lleugerament, mentre que els beneficis han caigut al voltant d'un dígit alt, un impacte més favorable gràcies a la composició de l'índex i la preponderància de certa tipologia de companyies com les denominades FAANG, que, lluny de patir, s’estan beneficiant d'un augment en la demanda dels seus productes.
Les pujades generalitzades dels selectius principals durant el mes d'abril no han aconseguit compensar les caigudes abruptes del mes de març. L'Euro Stoxx 50 ha retrocedit un -12,1 % durant els dos últims mesos i ha situat el seu rendiment anual en el -21,8 %. A Espanya, l'IBEX 35 ha caigut un -20,6 % per assolir el ‑27,5 % des del tancament del 2019. Als Estats Units, l’S&P 500 ha registrat un descens del -1,4 % durant els mesos de març i abril i del -9,9 % del començament d'any ençà. Per la seva banda, el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq han situat els seus rendiments en el -4,2 % i el 3,8 %, respectivament, aconseguint rendibilitats acumulades del -14,7 % i del -0,9 %. Finalment, el rendiment dels mercats emergents, mesurats a través de l’MSCI Emerging Markets, ha estat equivalent al -8,0 % en el període i del -17,0 % des de principi d'any. D'altra banda, el preu del petroli s’ha vist afectat per la tempesta perfecta en produir-se un xoc en la demanda derivat de les mesures de confinament, així com un empitjorament de les perspectives econòmiques i una falta d'acord entre els membres de l’OPEP+, per la qual cosa ha caigut fins a un -57,9 % entre el tancament de febrer i el d'abril. A col·lació, val la pena esmentar que el preu del barril de WTI s’ha arribat a situar en terreny negatiu, un fet insòlit fins al moment. Per la seva banda, l'or ha pujat un 11,5 % des de començament d'any. Finalment, el canvi euro-dòlar s’ha situat en 1,0955 el 30 d'abril des de l'1,1213 de tancament del 2019.