En aquest sentit, el ritme en el nombre de vacunacions avança de manera desigual: mentre que als Estats Units el 43 % de la població ha rebut almenys una dosi i en països com ara Espanya, França i Alemanya han situat aquesta xifra entorn del 25 %, el món, en el seu conjunt, només ha vacunat el 2,5 % de la població perquè en algunes regions -especialment en el continent africà- el percentatge de vacunats no arriba a l'1 %. A col·lació, preocupa que actualment s'estigui registrant el nombre més alt de contagis a escala global des que comencés la pandèmia a causa del descontrol en el ritme d'infectats en alguns països emergents, sent especialment preocupant la situació sanitària a l'Índia, que ha passat a ser l'epicentre global de la pandèmia, si bé l'OMS va explicar que la variant d'aquest país no és tan perillosa com la brasilera, l'anglesa o la sud-africana. D'altra banda, en el pla fiscal, el president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar un nou impuls fiscal per import d'1,9 bilions de dòlars, que s'afegiria al d'infraestructura (pendent d'aprovar, 2,25 bilions de dòlars) i al llançat el març per esmorteir l'impacte de la pandèmia (1,9 bilions de dòlars). L'objectiu d'aquest nou pla és finançar l'accés a l'educació i reforçar el sistema sanitari, i es finançaria augmentant el tipus marginal de les rendes superiors a 1 milió de dòlars fins al 39,6 % des del 37 % actual i doblant la taxa impositiva dels rendiments sobre el capital.

En aquesta línia, el Fons Monetari Internacional va anunciar que espera una recuperació econòmica més forta el 2021 d’allò que s’havia previst inicialment a mesura que el nombre de vacunats augmenti, però adverteix de "desafiaments aclaparadors" ateses les diferents taxes d'administració d'injeccions entre països. En aquest sentit, l'FMI va actualitzar les seves perspectives de creixement a escala global fins al 6,0 % per a aquest any (des del 5,5 % previst el mes de gener passat) i fins al 4,4 % el 2022 (4,2 %). Pel que fa a les principals dades macroeconòmiques, va destacar l'evolució del PIB nord-americà (6,4 %), alemany (‑1,7 %) i xinès (18,3 %) corresponent al primer trimestre del 2021.

Quant als bancs centrals, el Banc Central Europeu es va reunir sense sorpreses: no hi va haver canvis ni en les polítiques monetàries ni en el missatge. L'organisme presidit per C. Lagarde continua observant riscos negatius en l'entorn derivats de l'impacte de la pandèmia, per la qual cosa mantindrà les condicions de finançament favorables, incloent-hi el ritme del programa de compres d'emergència davant la pandèmia (PEPP) amb l'objectiu de contenir els tipus d'interès. A més, el BCE va ressaltar la importància del pla EU Next Generation per a la recuperació macroeconòmica. Per la seva banda, la Reserva Federal va agafar el relleu del seu homòleg europeu en la seva última reunió i també va mantenir sense canvis les polítiques monetàries acomodatícies fins que els senyals de recuperació siguin més sòlids i els riscos relacionats amb la pandèmia es redueixin. Jerome Powell va assenyalar que les tensions inflacionistes seran transitòries, fruit de colls d'ampolla que tendiran a desaparèixer a mesura que l'activitat es normalitzi.

En aquest entorn de reactivació econòmica, els bons governamentals de referència van continuar augmentant els seus rendiments pel temor sobre l'inici de les discussions sobre la reducció de les polítiques monetàries expansives dels bancs centrals, juntament amb algunes veus que advoquen pel fet que un creixement més gran de l'economia es traslladi de forma significativa a la inflació. El rendiment del bo a 10 anys alemany va ampliar 6 p.b. per situar-se en el -0,20 % el 30 d'abril, mentre que el rendiment del bo nord-americà durant el mateix termini va ampliar el seu rendiment en 22 p.b. fins a assolir nivells d'1,63 % al tancament del període.

En el pla microeconòmic, la temporada de resultats empresarials corresponents al primer trimestre del 2021, amb el 60 % de les companyies que formen l’S&P 500 havent presentat resultats, el 71 % han batut les previsions d'ingressos i el 87 % han fet el mateix pel que fa al benefici per acció. A Europa, amb el 51 % de les companyies que reporten i que formen part de l'Euro Stoxx 600 havent presentat resultats, el 65 % han batut les estimacions previstes pel conjunt d'analistes i el 72 % ho han fet a nivell de benefici per acció. Tot això està forçant els analistes a revisar a l'alça les previsions de beneficis, fet que està redundant en un entorn propici per a la millora dels fonamentals corporatius.

Les pujades generalitzades dels principals selectius durant el mes d'abril van aconseguir situar els rendiments dels índexs prop dels nivells de doble dígit a banda i banda de l'Atlàntic. L'Euro Stoxx 50 va avançar un 9,3 % durant els dos últims mesos i va situar el seu rendiment anual en l'11,9 %. A Espanya, l'IBEX 35 va pujar un 7,2 % per assolir el 9,2 % des del tancament del 2019. Als Estats Units, l’S&P 500 va registrar un ascens del 9,7 % el març i l'abril i de l'11,3 % YTD. Per la seva banda, el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van situar els seus rendiments en el 9,5 % i el 5,8 %, respectivament, i van aconseguir rendibilitats acumulades del 10,7 % i del 8,3 %. Finalment, el rendiment dels mercats emergents, mesurats a través de l’MSCI Emerging Markets, ha estat equivalent al 0,6 % durant el període i del 4,4 % des que es va iniciar l'any. D'altra banda, el preu de petroli es va veure afectat de manera positiva per la recuperació macroeconòmica i es va apreciar un 4,4 % entre el tancament de febrer i el d'abril per tancar el període de tot l’any 2021 en 29,8 %. Per la seva part, l'or ha cedit un -5,6 % des de començaments d'any. Finalment, la paritat eurodòlar es va situar en 1,202 al tancament del període des d’1,122 de finals del 2020.