En els seus inicis, les estratègies ISR es van focalitzar només en l'exclusió de certes companyies o sectors dels seus universos d'inversió degut, principalment, a l fet que el seu negoci està relacionat amb activitats com, per exemple, tabac, armament o negocis vinculats al joc. El següent pas va ser la inclusió de factors extrafinancers a l'hora de definir els seus universos i processos d'inversió com, per exemple, la consideració de factors ASG (ambientals, socials i de govern corporatiu) amb l'objectiu d'aconseguir metes financeres a llarg termini.

L'última tendència per part de la comunitat inversora en el moment de definir els seus marcs d'actuació en matèria ASG ha estat incloure les inversions d'impacte, les quals tenen en compte no només els indicadors econòmics i financers, sinó també l'impacte social i/o mediambiental de l'empresa en la societat. El principal catalitzador de les esmentades estratègies és l'Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible aprovada per les Nacions Unides el 2015. L'Agenda inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a través dels quals es proposa d'emprendre els grans reptes globals: des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l'educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles. Cada ODS inclou diferents metes, en total 169, que contribueixen al compliment de l'objectiu.

En aquest entorn, més enllà dels criteris financers tradicionals, el desafiament al qual ens enfrontem és avaluar la contribució de les companyies a cada ODS. A diferència de les estratègies que tenen en compte mètriques ASG com, per exemple, el càlcul de la petjada hídrica i la petjada de carboni per la banda ambiental, les hores de formació o rotació d'empleats en el pilar social, en les inversions d'impacte aquests factors, encara que importants, no són determinants a l'hora d'invertir. La inversió d'impacte va més enllà i allò que veritablement determina la inversió és si les vendes dels productes i serveis oferts per les companyies ajuden a emprendre o a generar un impacte positiu en els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible.

És a dir, una empresa d'exploració de petroli líder en inversió i amb rigorosos mecanismes de control per minimitzar l'impacte en el medi ambient no s'hauria de considerar com a inversió d'impacte. Si bé respecte als seus competidors del sector sigui un exemple d'empresa “best in class”, el que definim com a empreses líders en el seu sector en termes de compliment de criteris ambientals, socials i de governança corporativa, no podem classificar-la com una empresa d'impacte positiu perquè, independentment de les seves bones pràctiques en matèria ASG, els seus ingressos es deriven de l'extracció de combustibles fòssils. Per tant, quan parlem d'inversió d'impacte és de vital importància determinar si el model de negoci genera un impacte positiu o negatiu en la societat o en el medi ambient.

En aquestes circumstàncies, el mesurament de l'impacte és clau i és un dels reptes més grans als quals ens enfrontem per la dificultat de quantificar-ne l'esmentat impacte i per la falta de criteris homogenis en la indústria. Per això, històricament, les inversions d'impacte es realitzaven únicament a través d'aportacions de capital en empreses no cotitzades amb projectes socials o mediambientals ben definits i estructurats. No obstant això, cada vegada és més comú que apareguin opcions dins de mercats cotitzats que permeten escalar aquest tipus d'inversions mitjançant emissions de deute sostenible o fons d'impacte.

Davant d'aquesta tendència, la comunitat inversora té el repte de promoure la transparència i continuar potenciant l'engagement per tal que les empreses es comprometin amb els ODS i, així, satisfer les expectatives dels inversors compromesos amb el canvi.