Publicador de continguts

Els organismes oficials continuen revisant a l'alça les expectatives de creixement... malgrat la variant delta

21.07.2021
Els principals selectius de renda variable van continuar apreciant-se durant els mesos de maig i juny per consolidar unes revaloracions properes al 15 % en els dos costats de l'Atlàntic al tancament de la primera meitat del 2021.

El missatge acomodatici dels principals bancs centrals va continuar actuant com a bàlsam davant de les diferents pressions inflacionistes, fruit d'una reactivació econòmica més pronunciada d’allò que inicialment descomptava el conjunt d'agents financers. A més, el ritme en el nombre de vacunats va agafar tracció a Occident durant els mesos de maig i juny després dels problemes logístics experimentats a inicis d'any, encara que persisteixen les desigualtats en el nombre de dosis administrades entre els països desenvolupats i els països emergents. En matèria fiscal, va destacar l'acord del nou marc fiscal aprovat per 130 països i jurisdiccions, els quals representen un 90 % del PIB mundial, en el qual s'estableix un tipus impositiu mínim del 15 %, amb la qual cosa es redueixen les oportunitats d'evasió fiscal. Ja als EUA, cal destacar que pel que fa al pla d'infraestructures ideat per Joe Biden, la Cambra Baixa del Congrés va donar llum verd a un projecte de llei per import de 715.000 milions de dòlars que passarà al Senat, on s'espera que s'ampliï fins als 1,2 bilions de dòlars abans que acabi l'estiu. Finalment, un dels grans temors per part dels mercats ha estat el possible ressorgir de la inflació i les seves possibles implicacions després de la implantació de polítiques fiscals i monetàries expansives, juntament amb els colls d'ampolla provocats per la forta reactivació macroeconòmica. En aquest sentit, tant el Banc Central Europeu com la Reserva Federal van reiterar el seu missatge de transitorietat dels repunts generalitzats en el nivell de preus i van aportar certa calma als mercats.

En termes macroeconòmics, va destacar l'actualització a l'alça de les perspectives econòmiques per part del Banc Mundial gràcies a l’avanç en el ritme de vacunacions contra la COVID-19 i dels diferents paquets d'estímuls fiscals i monetaris. Així, doncs, l'esmentat organisme espera que l'economia mundial s'expandeixi un 5,6 % el 2021, mentre que el gener va projectar un creixement del 3,5 %, fet que suposaria la recuperació més ràpida dels últims 80 anys i el ritme de creixement més gran des de 1973. Per regions, el Banc Mundial espera un creixement del 4,2 % a Europa (el 2020, el PIB va caure un -4,7 %), del 6,8 % als Estats Units (-3,5 %) i del 8,5 % a la Xina (2,3 %). No obstant això, malgrat la millora en les expectatives de recuperació, l'organisme va assenyalar que la producció mundial estarà aproximadament un 2 % per sota de les projeccions prepandèmiques a finals d'aquest any. Quant a la inflació, l'IPC nord-americà corresponent al mes de maig (5,0 % vs. 4,7 % esperat i 4,2 % anterior) i l'IPC subjacent (3,8 % vs. 3,4 % esperat i 3,0 % anterior) van afegir pressió a la Reserva Federal pel que fa a l'inici del debat sobre la retirada d'estímuls, si bé bona part d'aquest increment va venir provocat per un repunt dels preus dels vehicles de segona mà i del sector turístic.

Continuant amb els bancs centrals, el Banc Central Europeu (BCE) va modificar la seva estratègia de política monetària per situar l'objectiu d'inflació en el 2 %, enfront de la definició actual que delimita estabilitat de preus com un nivell d'inflació "a prop, però per sota del 2 %". Es tracta de la primera revisió de l'estratègia que el BCE emprèn des de 2003. L'objectiu d'inflació ha estat definit com a simètric, però les desviacions tant a l'alça com a la baixa "són indesitjables". Addicionalment, el BCE va revisar a l'alça les previsions de creixement per a la zona euro per a 2021 fins al 4,6 % (des del 4,0 % anterior) i el 4,7 % el 2022 (4,1 %), mentre que va mantenir les seves estimacions per a 2023 (2,1 %). Quant a la inflació, el Banc Central Europeu també va revisar a l'alça les seves perspectives per a 2021 (1,9 % vs. 1,5 % anterior), 2022 (1,5 % vs. 1,2 %) i 2023 (1,4 % vs. 1,3 %). A l'altre costat de l'Atlàntic, la Reserva Federal va celebrar la seva última reunió en la qual van destacar els canvis en el “dot plot”, ja que la majoria de membres del FOMC (11 de 18) preveuen dues pujades en els tipus d'interès de referència el 2023, mentre que en reunions anteriors la majoria de membres del comitè no entreveien increments fins al 2024. No obstant això, el president de la Fed, J. Powell, va mantenir el missatge en relació amb la continuïtat de les mesures monetàries acomodatícies fins que s'observin “progressos substancials” cap a la plena ocupació i un nivell d'inflació que superi “moderadament” el llindar del 2 %. A més, la Reserva Federal va actualitzar les seves projeccions econòmiques i preveu que el creixement del PIB el 2021 sigui del 7,0 %, +0,5 % per sobre de la previsió presentada el març, mentre que el 2022 i el 2024 el creixement econòmic seria del 3,3 % i del 2,4 %, respectivament. Quant a la inflació per al 2021, la Fed la situa en el 3,4 % (vs. 2,4 % anterior) i en el 2,4 % el 2022 i el 2,2 % el 2023.

El bo a 10 anys d'Alemanya va ampliar 1 p.b. per situar-se en el -0,21 % el 30 de juny, mentre que el Treasury 10Y nord-americà va estrènyer el seu rendiment en 16 p.b. fins a assolir nivells d'1,47 % al tancament del període basat en el discurs acomodatici de la Fed.

Pel que respecta a la temporada de resultats empresarials corresponents al primer trimestre del 2021 i prenent com a referència les companyies que formen l'índex S&P 500, el 73 % van batre les previsions d'ingressos (4 % de creixement) i el 87 % han fet el mateix pel que fa al benefici per acció (23 %). A Europa, utilitzant com a referència l'Euro Stoxx 600, els ingressos van créixer un 1 % (62 % van batre estimacions) i el benefici per acció es va expandir un 20 % (68 %). Val la pena destacar que el procés de reactivació econòmica després de l'aparició de la vacuna contra la COVID-19 ha estat superior al procés que estimava el consens del mercat, fet que ha afavorit uns resultats millors dels esperats inicialment.

Els índexs de renda variable van continuar amb el seu camí alcista durant els mesos de maig i juny. Així, l'índex Euro Stoxx 50 va avançar un 2,3 % i va elevar el seu rendiment el 2021 en el 14,4 %, mentre que el selectiu espanyol IBEX 35 va pujar un 0,1 % durant els dos últims mesos i va situar el seu rendiment anual en el 9,3 %. Als Estats Units, l’S&P 500 es va apreciar un 2,8 % durant el període per consolidar una pujada del 14,4 % el 2021. Per la seva part, el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van situar els seus rendiments en l'1,9 % i el 3,9 %, respectivament, amb la qual cosa van aconseguir rendibilitats acumulades del 12,8 % i del 12,5 %. Finalment, l'acompliment dels mercats emergents, mesurats a través de l’MSCI Emerging Markets, ha estat equivalent al 2,0 % durant els dos últims mesos i del 6,5 % des que es va iniciar l'any. Pel costat de les matèries primeres, el preu del cru va pujar un 12,5 % durant els mesos de maig i juny i va situar el seu rendiment anual en el 45,0 % a causa de l'efecte base de l'any anterior i a la reobertura econòmica, mentre que l'or ha caigut un -6,8 % del començament d'any ençà (-0,1 % en els dos últims mesos). Finalment, la paritat eurodòlar es va situar en 1,186 al tancament del període des d'1,202 al tancament d'abril i 1,221 a finals del 2020.

Aplicacions anidades
Botón noticias económicas

Consulta totes les notícies econòmiques

 

 

Ves Superior