Malgrat el bon to de la reunió del G-20, la situació es va tensar a posteriori amb acusacions creuades en les quals ambdues potències van al·legar que la contrapart no estava complint amb allò que s’havia acordat. Com a conseqüència, es va iniciar una escalada aranzelària entre els dos països, juntament amb una depreciació del iuan, la qual cosa va minvar la confiança dels agents inversors i va llastar part de les rendibilitats aconseguides durant l'any. No obstant això, durant l'última setmana d'agost, el to de les declaracions tant per part dels Estats Units com per part del gegant asiàtic va tornar a ser constructiu, fet que va donar cert impuls a les borses. En un segon pla, la designació de B. Johnson com a primer ministre del Regne Unit va afegir més incertesa en el mercat perquè el nou líder del partit conservador no va descartar una sortida no acordada de la Unió Europea. D'altra banda, les contínues protestes a Hong Kong van debilitar la confiança dels inversors, la qual cosa va afectar especialment el sector de luxe. Finalment, l'estabilització de la situació política a Itàlia, on es va evitar acudir a eleccions, va alleujar lleugerament el flux de notícies negatives del període.

En l’àmbit macroeconòmic, el conjunt dels principals indicadors manufacturers es van endinsar en terreny negatiu tant a Europa com als Estats Units i la Xina. A col·lació, l'economia de la principal potència asiàtica frenava el seu creixement fins al seu ritme més baix des de 1992 (6,3 % vs. 6,4 % anterior i 6,3 % estimat). D'altra banda, el Fons Monetari Internacional va revisar a la baixa una dècima les perspectives de creixement global per als anys 2019 (3,2 %) i 2020 (3,5 %) -d'acord amb les rebaixes dutes a terme per la majoria d'entitats supranacionals-, alhora que advertia sobre les conseqüències que podrien tenir els diferents factors de risc a la baixa com ara la guerra comercial o el Brexit.

Pel que fa als bancs centrals, la inflació va continuar en nivells inferiors a l'objectiu tant del Banc Central Europeu com de la Reserva Federal, fet que podria aplanar el camí de M. Draghi i J. Powell per efectuar possibles futures rebaixes en els tipus d'interès de referència que donin suport al creixement econòmic. En clau europea, a començaments de juliol es va donar a conèixer que Christine Lagarde serà l'encarregada de situar-se al capdavant del BCE a partir de l'1 de novembre. Segons allò que ha mostrat al llarg dels seus anys al capdavant de l'FMI, C. Lagarde presenta un perfil acomodatici que hauria de donar continuïtat a les polítiques de tipus “dovish” dutes a terme per part del seu antecessor en el càrrec. D'altra banda, el BCE va mantenir sense canvis la seva política monetària, encara que va establir les bases per a la implementació de nous estímuls en la seva següent reunió, programada per al setembre, entre els quals es podrien incloure retallades dels tipus d'interès de referència o la reactivació de les compres d'actius. Si bé l'organisme presidit per M. Draghi va admetre que existeix una desacceleració amb riscos a la baixa, també va informar que el risc de recessió és reduït.

A diferència del seu homòleg europeu, la Reserva Federal va rebaixar un quart de punt el preu dels diners per primera vegada des de l'inici de la crisi financera (2008) per situar els tipus d'interès de referència en el rang 2,0 %-2,25 %. En aquest sentit, el “dot plot” no va assenyalar cap baixada de tipus addicional d’aquí a finals d'any, mentre que el mercat en descompta dos o tres més . Finalment, el missatge de J. Powell en la seva compareixença a Jackson Hole va ser clarament acomodatici en assenyalar que els riscos geopolítics i macroeconòmics s'han accentuat, per la qual cosa s'han elevat les probabilitats de rebaixes de tipus addicionals d’aquí a finals de 2019.

Els bons governamentals de referència han continuat estrenyent-se durant els mesos de juliol i agost, tal com ha vingut passant durant els últims períodes. En aquest sentit, el Bund va retallar 34 p.b. del seu rendiment per situar-lo en -0,70 %. Així mateix, la rendibilitat del Treasury es va estrènyer en 53 p.b. fins a assolir nivells equivalents a 1,50 %.

Des d'una perspectiva microeconòmica, la temporada de resultats corresponent al segon trimestre de 2019 va finalitzar amb saldo mixt a Europa i lleugerament positiu als EUA. A més, val la pena afegir que el creixement tant de les vendes com dels ingressos per acció s'ha alentit en comparació amb les últimes presentacions de resultats. Pel que fa a l'Euro Stoxx 600, el creixement dels ingressos es va situar en el 2,2 %, mentre que el benefici per acció es va contreure un 1,0 % a causa dels mals resultats aconseguits per aquells sectors més exposats al cicle com ara petroli i gas, materials bàsics i serveis al consumidor. Pel que fa a l’S&P 500, el creixement dels ingressos va ser del 3,6 %, mentre que el benefici per acció va fer el mateix en un 1,6 %. Finalment, cal destacar l'increment d'alertes de resultats que s'han produït com a conseqüència de la no recuperació de l'activitat econòmica durant el segon semestre d’aquest any -al contrari d’allò que estimava el conjunt del mercat-.

L'increment en les tensions geopolítiques ha llastat parcialment els índexs de renda variable, que, no obstant això, acumulen majoritàriament revaloracions de doble dígit. Al tancament d'agost, l'Euro Stoxx 50 ha avançat un 14,2 % en el conjunt de l'any, fins i tot havent acumulat una caiguda de l'1,4 % en els dos últims mesos. A Espanya, l'IBEX 35 ha pujat un 3,2 % al llarg de 2019, malgrat haver cedit un 4,2 % durant juliol i agost. L’S&P 500 s'ha apreciat un 16,7 % YTD ( 0,5 % en els dos últims mesos), mentre que el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van registrar avenços del 13,2 % ( 0,7 %) i del 20,1 % ( 0,5 %), respectivament. Finalment, l’MSCI Emerging Markets es va revalorar un 1,9% en els vuit primers mesos de l'any, encara que va cedir un 6,7 % en els dos últims mesos.

De la mateixa manera, les matèries primeres lligades al cicle econòmic també han patit les conseqüències de l'increment d'intensitat en la guerra comercial. El Brent va cedir un 9,2 % en l'acumulat de juliol i agost. Per la seva banda, l'or continua posant en relleu la seva condició d'actiu refugi i acumula una apreciació del 29,3 % durant el 2019 gràcies a un increment progressiu en la seva valoració des del mes de juny. Finalment, la paritat euro/dòlar va tancar el mes d'agost en 1,0982, fet que mostra una certa fortalesa de l'USD respecte al tancament de desembre de l'any passat (1,148).