La manca de visibilitat i el conseqüent empitjorament de les previsions de (de) creixement per les parades de l'activitat han llastat significativament el comportament dels actius de risc durant el període i, com ja va passar a finals de 2018, la majoria d'actius financers han patit direccionalitat, la qual cosa ha fet difícil escapar a la situació de pànic generalitzat. Deixant de banda les repercussions enormes a nivell social, la magnitud de l'impacte econòmic dependrà de l'èxit en la contenció de la propagació del virus i la capacitat de tornar a activar l'economia una vegada es dissipin les amenaces de contagi.

Aquesta manca de visibilitat està dificultant l'estimació de danys per part dels agents econòmics. Així, en termes macroeconòmics, malgrat que les previsions de creixement mundial dels principals organismes supranacionals encara no recullen l'impacte del coronavirus de forma més actualitzada, les principals cases d'anàlisi sí que han començat a integrar la situació actual en les seves projeccions. Tenint això en compte i a falta de (severes) retallades addicionals en les previsions, el consens d'estimacions de creixement del PIB nord-americà se situa en el -1,9% per a 2020 i en el 2,8% per a 2021; pel que fa a la zona euro, la mitjana se situa en el -4,6% i el 3,7% per a 2020 i 2021, respectivament; finalment, quant a la Xina, les previsions del mercat per a 2020 i 2021 apunten un creixement equivalent al 2,8% i al 7,1%. Sobre el calendari econòmic, la dada més destacada durant el període, i que posa en relleu la greu situació econòmica, han estat les peticions de subsidi d'atur als EUA, les quals han ascendit -per a les dues últimes setmanes de març- gairebé 10 milions, la dada més alta mai registrada.

En aquest entorn, el Banc Central Europeu ha llançat un programa de compra d'actius per import de 750.000 milions de dòlars fins a finals de 2020, equivalent al 6,3% del PIB europeu, amb l'objectiu de combatre els possibles efectes del coronavirus sobre l'economia de l’Antic Continent. A més, prèviament va anunciar 120.000 milions d'euros addicionals, que s'han de sumar als 20.000 milions d'euros al mes que estaven vigents abans de la irrupció del virus. Per  la seva banda, la Reserva Federal no s’ha quedat enrere i les mesures que ha dut a terme han estat encara més agressives que les del seu homòleg europeu, ja que ha rebaixat els tipus d'interès de referència fins a situar-los en nivells del 0-0,25%, a més d'anunciar un compromís de compra d'actius en la quantitat que calgui -sense límit-. A més d'això, la Fed ha obert línies de finançament directes per a empreses i consumidors per un import de fins a 300.000 milions de dòlars i fins i tot ha disposat de $30.000mn per a la presa de participacions en capital. Els governs tampoc no s’han quedat al marge i han reaccionat de forma fulgurant en anunciar paquets d'estímul fiscal (directes i en forma d'avals) de diversa índole i mida, sent el més destacat el paquet de mesures del govern americà valorat en 2 bilions de dòlars (10% del PIB).

Aquesta incertesa generada pel coronavirus ha propiciat que bons governamentals de referència hagin actuat com a actius refugi i hagin reduït els seus rendiments durant els primers mesos de l'any. El bo a 10 anys alemany ha actuat com a actiu refugi i ha aprofundit en terreny negatiu per situar el seu rendiment en el -0,47% a 31 de març des del -0,22% amb el qual va tancar desembre. Igualment, el Treasury nord-americà ha acabat el trimestre en 0,67% i ha reduït el seu rendiment en 125 p.b.

D'altra banda, el bo a 10 anys espanyol ha reflectit la incertesa generada per la ràpida expansió del virus en el país, així com les preocupacions sobre el deteriorament del seu dèficit davant de les fortes mesures d'estímul fiscal, i ha situat el seu rendiment en el 0,68% des del 0,45% amb el qual va tancar el 2019, arribant a assolir nivells de l'1,22%.

Si bé l'anàlisi de la temporada de resultats corresponent al quart trimestre de 2019 ha quedat enfosquida pel desenvolupament del virus, el cert és que la majoria de companyies han aconseguit batre les expectatives del consens i han obert la porta al moderat optimisme en entreveure un millor posicionament corporatiu respecte a altres crisis anteriors. Començant per l'Euro Stoxx 600, s’ha produït un decrement de les vendes equivalent al -1,15%, mentre que els beneficis han crescut un 3,5%, principalment impulsats pel sector financer. Als Estats Units, prenent com a referència l’S&P 500, el creixement de les vendes ha estat del 3,4%, mentre que el BPA ha crescut a ritmes de l'1,3%.

Els índexs de renda variable han començat a descomptar els efectes que el coronavirus pugui tenir sobre l'economia mundial. Així, l'Euro Stoxx 50 ha finalitzat els tres primers mesos de l'any amb una caiguda equivalent al -25,6%, millorant lleugerament el comportament de l'IBEX 35, que ha retrocedit un -28,9%. Als Estats Units, l’S&P 500 ha acabat el mes de març depreciant-se un -20,0% l'any, mentre que el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq han registrat retrocessos del -23,2% i del -14,2%, respectivament. Finalment, l’MSCI Emerging Markets ha caigut un -23,9% mesurat en dòlars dels EUA. Una menció a banda mereix el cru, afectat per la tempesta perfecta en veure's acusat per l'empitjorament de les perspectives econòmiques i per la manca d'acord entre els membres de l’OPEP+, la qual cosa ha fet que caigués fins a un -66,5% durant els tres primers mesos de 2020. L'or, en canvi, s’ha apreciat un 3,9% a causa de la seva condició d'actiu refugi. Finalment, l'encreuament euro-dòlar s’ha situat en 1,1031 a finals de març des d'1,1213 vist al tancament de 2019.