Durant el període, dos van ser bàsicament els principals focus del mercat: l'evolució de la pandèmia i l'escalada regulatòria essencialment a la Xina. Començant pel pla sanitari, l'atenció dels focus va estar en l'evolució de la variant delta. Si bé la pressió hospitalària a Occident continua estant sota control gràcies a l'avançament en el ritme de vacunacions, països asiàtics entre els quals es troba la Xina van aplicar estrictes mesures de control per evitar-ne la propagació -malgrat comptar amb una incidència relativament baixa-, cosa que previsiblement tindrà cert impacte en l'economia del gegant asiàtic. D'altra banda, es va incrementar la pressió regulatòria a escala global, sent la Xina la clara líder en la matèria, l'objectiu de la qual se centra a millorar la sostenibilitat en el creixement econòmic tractant de preservar el correcte funcionament econòmic, per exemple, limitant les activitats monopolístiques d'algunes indústries, especialment les que engloben plataformes tecnològiques, i tractant d'ampliar l'augment de la riquesa (prosperitat econòmica) a tota la població.

En termes macro, no hi va haver actualitzacions rellevants en relació amb les perspectives econòmiques o amb la inflació per part de les principals entitats supranacionals. D'altra banda, va destacar la publicació de l'IPC nord-americà corresponent al mes de juliol que si bé va continuar en nivells elevats en termes interanuals (IPC: 5,4 % vs. 5,3 % esperat i 5,4 % anterior; IPC subjacent: 4,3 % vs. 4,3 % esperat i 4,5 % anterior), s’hi va apreciar una moderació intermensual (IPC: 0,5 % vs. 0,5 % esperat i 0,9 % anterior; IPC subjacent: 0,3 % vs. 0,4 % esperat i 0,9 % anterior), fet que reforçaria el missatge de transitorietat de la Reserva Federal. A més, es va publicar el PIB corresponent al segon trimestre del 2021 als Estats Units (6,5 %), a la zona euro (2,2 %) i a la Xina (7,9 %).

El juliol, el Banc Central Europeu es va reunir sense fer canvis en la seva política monetària, tot i que va afirmar que mantindrà els tipus d'interès de referència en els nivells actuals o més baixos amb l'objectiu d'assolir el nou objectiu d'inflació del 2 % simètric. D'altra banda, el BCE va finalitzar la prohibició de pagar dividends o de recomprar accions als bancs europeus que va imposar l'any passat com a mesura per protegir el seu nivell de capital davant de les crisis del coronavirus. El mes d’agost, Philip Lane, membre del Consell de Govern del BCE, va deixar entreveure la difícil desvinculació del volum de compres netes del programa QE de l'oferta neta de deute i els dèficits d'algunes de les principals economies de la zona euro, les quals no s'espera que es redueixin, com a mínim, fins al 2023. Als EUA, la Reserva Federal va decidir mantenir sense variació els tipus d'interès oficials en el rang 0 % - 0,25 % en la seva reunió de juliol. En el comunicat posterior, Jerome Powell va remarcar que l'entitat que presideix continua esperant que les pressions inflacionistes siguin transitòries i no estructurals, mentre que el “dot plot” va assenyalar que la majoria de membres de la Fed esperen que la primera pujada de tipus es produeixi el 2023. Finalment, Jerome Powell va anunciar al fòrum de Jackson Hole que “podria ser apropiat” iniciar la reducció de les compres de venda (tapering) aquest any si l'economia continua evolucionant de manera favorable.

Els mercats de renda fixa governamental van reflectir el to acomodatici dels principals bancs centrals donant impuls als rendiments durant els dos últims mesos. Així, doncs, el bo a 10 anys d'Alemanya va estrènyer el seu rendiment en 18 p.b. per situar-se en el -0,383 % el 31 d'agost, mentre que el Treasury 10Y nord-americà va estrènyer el seu rendiment en 16 p.b. fins a assolir nivells d'1,31 % al tancament del període.

Des d'una perspectiva microeconòmica, la temporada de resultats corresponent al segon trimestre del 2021 va reflectir la clara recuperació econòmica després de l'aparició de la pandèmia. Pel que fa a l'Euro Stoxx 600 i en termes anuals, el creixement dels ingressos es va situar en el 28,0 %, mentre que el benefici per acció es va disparar un 246,3 % a causa de l'efecte base de l'any anterior. Pel que fa a l’S&P 500, el creixement dels ingressos va ser del 25,4 %, mentre que el benefici per acció va fer el mateix en un 92,0 %.

Quant als índexs de renda variable, l'Euro Stoxx 50 va avançar un 3,3 % durant els dos últims mesos i va situar el seu rendiment anual en el 18,1 %. A Espanya, l'IBEX 35 amb prou feines va pujar un 0,3 % per assolir el 9,6 % des del tancament del 2019. Als EUA, l’S&P 500 es va revalorar un 5,2 % el juliol i l'agost (fortament impulsat per l'USD) i un 20,4 % YTD gràcies, en especial, al sector tecnològic. Per la seva banda, el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van situar els seus rendiments en el 2,5 % i el 5,2 %, respectivament, i van aconseguir rendibilitats acumulades del 15,5 % i del 18,4 %. Finalment, el rendiment dels mercats emergents, mesurats a través de l’MSCI Emerging Markets, ha estat equivalent al -4,8 % durant el període i a l'1,4% des que es va iniciar l'any a causa que la incidència de la COVID-19 en aquests països és més acusada i que el grau d'avançament en l'administració de vacunes és clarament inferior al dels països desenvolupats, amb el consegüent impacte negatiu en les seves economies. Per la seva part, el Brent va recular un 2,2 % durant juliol i agost, tot i que puja un 40,1 % del començament d'any ençà gràcies a la reactivació de la demanda fruit del final de les mesures de confinament social a Occident. Finalment, l'or va pujar un 2,5 % durant els dos últims mesos, però acumula una caiguda del 4,5 % el 2021. A l’últim, la paritat eurodòlar es va situar en 1,1809 al tancament del període des d'1,1858 al tancament de juny i 1,2216 a finals del 2020.