Publicador de continguts

Tot esperant un protagonisme més gran dels bancs centrals, els resultats empresarials van seguir monopolitzant el focus de mercat

26.11.2021

Els índexs de renda variable van tancar els mesos de setembre i octubre en positiu, basats en la bona temporada de resultats empresarials. La inflació, els colls d'ampolla productius i els problemes logístics van continuar acaparant el focus dels agents econòmics. En aquest sentit, el missatge dels bancs centrals continua sent acomodatici, si bé van traslladar una preocupació més gran com a conseqüència de la persistència en les pressions inflacionistes, tot i que les continuen considerant com a transitòries. La pandèmia es va mantenir relativament sota control alhora que es van començar a administrar dosis de reforç per mitigar el risc existent en relació amb un possible repunt en el nombre d'infectats durant la temporada hivernal. A Alemanya s’hi van celebrar les eleccions generals, després de la retirada d'Angela Merkel, amb la victòria dels socialdemòcrates davant els democristians, i s'espera que formin govern juntament amb els verds i els liberals abans de Nadal. Finalment, l'atenció del mercat va estar en els problemes financers de les promotores xineses, encapçalades per Evergrande, si bé el mercat anticipa una baixa probabilitat que acabi convertint-se en un esdeveniment sistèmic atès el compromís del Banc Central a tenir a ratlla la situació.

En termes macroeconòmics, el Banc Central Europeu va revisar a l'alça les seves previsions econòmiques gràcies al progrés en el ritme de vacunacions. L'evolució del PIB de la zona euro es va projectar en el 5,0 % per a 2021 (vs. 4,6 % anterior), el 4,6 % per a 2022 (4,7 %) i va mantenir sense canvis les estimacions per a 2023 (2,1 %). Quant a la inflació, les previsions van ser del 2,2 % (vs. 1,9 %), 1,7 % (1,5 %) i 1,5 % (1,4 %) per als anys 2021, 2022 i 2023, respectivament. Per la seva banda, la Fed, organisme presidit per J. Powell, va rebaixar la seva estimació de creixement per a 2021 fins al 5,9 % (vs. 7,0 % el juny), però va incrementar les corresponents a 2022 (3,8 % vs. 3,3 % anterior) i 2023 (2,5 % vs. 2,4 %); pel que fa als preus, va revisar a l'alça el PCE subjacent corresponent a aquest any (3,7 % vs. 3,0 % anterior), a 2022 (2,3 % vs. 2,1 % anterior) i a 2023 (2,2 % vs. 2,1 % anterior). D'altra banda, l'FMI va rebaixar les previsions de creixement per a 2021 fins al 5,9 % des del 6,0 % previst el juliol i va deixar intactes les estimacions per a 2022 (4,9 %). "Malgrat això, aquesta modesta revisió de les previsions emmascara grans rebaixes per a alguns països", va destacar l'FMI referint-se a l'impacte més gran de la pandèmia en els països emergents. En aquest sentit, va decebre el PIB trimestral xinès (4,9 % vs. 5,2 % esperat i 7,9 % anterior), el qual va estar afectat per les disrupcions en les cadenes de subministraments, la crisi sanitària, el preu de l'energia i la situació del mercat immobiliari. El PIB nord-americà també va ser pitjor d’allò que s’esperava (2,0 % vs. 2,7 % esperat i 6,7 % anterior) com a conseqüència dels efectes de la variant delta i dels problemes de subministrament, mentre que el de la zona euro es va situar en el 2,2 % des del 2,1 % anterior.

El Banc Central Europeu, durant la seva última reunió, va ajornar el protagonisme a la reunió de desembre, en la qual sí que s'espera que recalibri el paquet d'estímuls llançat per pal·liar els efectes de la pandèmia. L'organisme que presideix Christine Lagarde va continuar defensant la transitorietat de l'escalada de preus, encara que va admetre que els factors inflacionistes romandran per més temps d’allò inicialment esperat. Als EUA, la Reserva Federal tampoc no va realitzar canvis en la política monetària, tot i que va donar a conèixer que podria reduir el volum de compres mensuals de bons governamentals i privats per import de 120.000 milions ddòlars el proper mes de novembre per finalitzar-lo a mitjans de 2022 a causa de l'evolució ascendent de l'economia nord-americana després de l'impacte patit pel coronavirus. A més, la Fed va actualitzar a l'alça el diagrama de punts dels tipus d'interès de referència i es va incrementar fins a la meitat el nombre de membres del Comitè que preveuen una primera pujada a finals de 2022 que precediria tres pujades més tant el 2023 com el 2024.

Els principals bons governamentals de referència van ampliar els seus rendiments durant els mesos de setembre i octubre, fet que reflecteix el temor d'un probable enduriment de les polítiques dels principals bancs centrals. Així, doncs, el rendiment del 10 anys alemany es va ampliar en 28 p.b. per situar el seu rendiment en el -0,106 %, mentre que el Treasury nord-americà a 10 anys va ampliar en 21 p.b. fins a l'1,552 %.

Quant a la presentació de resultats empresarials corresponents al tercer trimestre de 2021, amb el 56 % de les companyies que formen l’S&P 500 havent-los presentat al tancament d'octubre, el 67 % d'aquestes va sorprendre positivament en termes d'ingressos i el 82 % ho va fer en termes de beneficis per acció. Respecte a l'Euro Stoxx 600, en el qual han presentat resultats el 54 % de les companyies previstes, el 62 % d'aquestes va situar l'evolució dels ingressos per sobre de les previsions i el 60 % va fer el mateix en termes de beneficis per acció.

En aquest entorn, l'Euro Stoxx 50 va avançar un 1,3 % durant els mesos de setembre i octubre i va situar el seu rendiment en el conjunt de l'any en el 19,6 %. Per la seva banda, l'IBEX 35 va despuntar, mantenint-se lleugerament per darrere del seu homòleg europeu en haver-se apreciat un 12,2 % YTD. Als EUA, l’S&P 500 va ascendir un 1,8 % des del tancament d'agost i acumula una pujada del 22,6 % del començament d'any ençà, mentre que el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq van avançar un 1,3 % i un 1,6 %, respectivament, amb la qual cosa van aconseguir rendibilitats acumulades del 17,0 % i del 20,2 %. Finalment, l’MSCI Emerging Markets va cedir un -3,4 % durant l'últim període per assolir una rendibilitat equivalent al -2,1 % d’ençà que es va iniciar l'any a causa dels estralls que està causant la pandèmia en els països emergents.

Finalment, en els mercats de matèries primeres, el Brent va continuar la seva escalada a l'alça i va tancar els mesos de setembre i octubre en el 22,0 %, situant el seu rendiment durant l'any en el 72,2 %. Pel que fa a l'or, es va apreciar un 0,7 % durant els mesos de setembre i octubre, tot i que el seu rendiment durant l'any és negatiu (-3,8 %). Finalment, l'encreuament eurodòlar va tancar el mes d'octubre en 1,1556.

Aplicacions anidades
Botón noticias económicas

Consulta totes les notícies econòmiques

 

 

Ves Superior