Nota explicativa sobre la actualitat dels mercats
Què ha passat?
Wall Street tancava divendres passat la seva pitjor setmana dels dos últims anys. El Dow Jones, iniciava la setmana amb una caiguda del 4.6%, perdent la barrera dels 25.000 punts, la major caiguda percentual en un dia des d'Agost 2011 i la major caiguda en punts de la història. Després que el dimarts pugés un 2.33% i el dimecres tanqués pràcticament plana, el dijous tornava a perdre un 4.15%, la segona major baixada en punts de la història, acumulant així una caiguda setmanal de -5.21%. Durant aquests dies, vam veure com l'índex de volatilitat americà (VIX), indicador d'aversió al risc, experimentava una pujada del 115.6%, el major repunt en una sola sessió de tota la seva història. Els altres dos índexs de referència de la Borsa de Nova York també van ser castigats, el S&P 500 i Nasdaq van retrocedir durant la setmana anterior un 5.16% i 5.06% respectivament.
A l'altre costat de l'atlàntic, els principals índexs europeus es van unir a la senda a la baixa d'Estats Units. L'Euro Stoxx 50 va retrocedir en la setmana 5.6%, el DAX Alemany un 5.3%, el FTSE 100 un 4.72% i l'Ibex 35 un 5.6%, tractant-se del seu pitjor balanç des de juny de 2016, quan el resultat del Brexit va sacsejar les borses internacionals.
L'origen dels retorns recents
La caiguda dels índexs ve inicialment explicada pel repunt dels tipus a llarg termini, principalment el Treasury (bo americà a 10 anys). Un enduriment de les condicions financeres més enllà del que l'economia pot suportar resulta negatiu per a l'economia real i per a les decisions financeres dels agents econòmics. No obstant això, donada la bona conjuntura actual aquest procés no es produeix de forma immediata sinó que triga a traslladar-se diversos trimestres. En relació amb les cotitzacions de les accions, majors tipus d'interès suposen menors valoracions (a causa d'un menor valor del valor present dels fluxos de caixa) i un menor atractiu ja que l'actiu lliure de risc té una major remuneració. En aquest sentit, els nivells actuals amenacen el tradicional EYG "earning yield gap" o atractiu de les borses enfront de la renda fixa en termes de rendibilitat. No obstant això, les expectatives d'inflació han de materialitzar-se per anticipar futures pujades de tipus d'interès i dependrà en últim terme de com gestionen la política monetària els principals Bancs Centrals. En qualsevol cas cal tenir en perspectiva que els mercats de renda variable han gaudit d'un mercat alcista extraordinàriament alcista tant en intensitat com en cicle, l'últim cicle alcista de borsa americana va arrencar al març de 2009, la qual cosa suposa un cicle de 9 anys.
L'escassetat de rendiments dels actius de renda fixa promogut pels paquets no convencionals de compra d'actius, els quals al seu torn han inundat de liquiditat els sistemes, unit a l'excel·lent evolució post crisi en els preus dels actius de risc han forçat als inversors a assumir de forma progressiva majors nivells de risc. Una de les conseqüències de l'anterior ha estat l'augment de la inversió passiva, la qual ha aconseguit un nou màxim en termes d'actius sota gestió enfront de la gestió activa tradicional. Les fortes entrades de fluxos cap a aquests vehicles han impulsat determinats actius i índexs fins a nivells exigents, serveixi com a exemple les denominades FANG (inicials de les companyies Facebook, Amazon, Netflix i Google), per la qual cosa quan s'han encès les alarmes els inversors han començat a realitzar beneficis a través d'aquests actius, que d'altra banda són els més líquids i els més senzills de materialitzar.
