Durant aquest període, a més de la pujada d'aranzels per part de tots dos països i l'intent d'asfixiar a l'empresa tecnològica Huawei per part de l'administració Trump amenaçant amb tallar el subministrament de materials semiconductors o la possible prohibició d'usar Android, el software utilitzat en els seus telèfons desenvolupat per Google, han aparegut també en l'escenari les “terres rares” les quals podrien ser usades com a eina de pressió per part del país asiàtic. Curiosament són una de les poques categories de productes que van evitar els aranzels americans durant l'escala de tensions viscudes anteriorment.

¿Però, què són les terres rares i per què són importants?

Les terres rares es refereixen històricament a 15 elements en la sèrie de lantànids en la taula periòdica (nombres atòmics 57-71) i en els últims anys, els investigadors també han inclòs l'escandi i l'itri com a elements de terres rares. Malgrat el nom “terres rares” en realitat es troben en abundància encara que són de difícil extracció pel fet que estan barrejats amb altres minerals i es consideren materials estranys perquè avui dia no hi ha substituts.

Aquests minerals es caracteritzen per ser bons conductors de l'electricitat així com per les seves propietats electromagnètiques. A més, contenen elements químics que utilitzem diàriament en la majoria d'objectes tecnològics com els mòbils, tauletes tàctils o microones. Però també s'usen en el desenvolupament de les energies renovables com per exemple panells solars, turbines eòliques, bateries de vehicles híbrids o elèctrics, llums de baix consum energètic o en el desenvolupament d’equips mèdics o tractaments contra el càncer.

On podem trobar aquest tipus de materials?

Fins a la dècada dels vuitanta els Estats Units van dominar la indústria i des de llavors són superats per la Xina a causa de menors costos laborals i estàndards ambientals més flexibles. Si bé no és difícil trobar jaciments que continguin aquesta tipologia de materials, la rendibilitat econòmica-social d'emprendre la inversió en nous projectes per al seu desenvolupament és tan reduïda que els grans consumidors, els països desenvolupats, prefereixen consumir els materials produïts per la Xina en lloc d'invertir en el desenvolupament dels seus propis jaciments.

En 2018, segons el servei Geològic dels Estats Units, la Xina va representar el 71% de les terres rares extretes i posseeix més d'un terç de les reserves mundials. En aquest entorn, gairebé tot el consum dels Estats Units va provenir d'importacions, de les quals el 80% van ser del país asiàtic. Austràlia i els Estats Units van ocupar els altres llocs del podi encara que a una gran distància del líder ja que fa anys que es va detenir l'explotació en aquests països per ser altament contaminant. Fora de la Xina, es poden trobar altres grans reserves mundials de terres rares al Brasil, Vietnam, Rússia i l'Índia però una caiguda en els preus en els últims anys ha fet que l'obertura de noves fonts sigui poc atractiva, especialment tenint en compte que en la gran majoria dels casos no es tracta de jaciments purs si no que es troben en jaciments barrejats amb un altre tipus de materials.

Què succeiria si la Xina realment paralitza els subministraments d'aquests materials?

Si la Xina decidís restringir les seves exportacions de terres rares als Estats Units aconseguiria un impacte negatiu donada la posició dominant del país asiàtic, la dependència de la indústria americana i la importància d'aquests materials en la cadena de valor de sectors rellevants en l'economia actual, com per exemple el tecnològic. A més, la falta d'inversió en la seva extracció en països fora de la Xina per les causes citades deixaria sense marge de maniobra a la resta de productors i generaria un fort dèficit d'oferta en el curt i mitjà termini difícilment substituïble.

No seria la primera vegada que ens trobem en una situació similar

No obstant això, la restricció al seu accés en cas de col·lapse en les negociacions entre els EUA i la Xina no es tractaria d'un cas aïllat. Així, la Xina ja va utilitzar la mateixa eina de pressió diplomàtica contra el Japó després del xoc d'un buc xinès contra vaixells guardacostes japonesos en el Mar de la Xina Oriental i que va acabar precipitant una retallada en la quota d'exportacions de terres rares.

 Descarrega't la nota completa.