Les perspectives econòmiques i financeres per a Espanya, Europa i el món en general, s'han vist dràsticament afectades per la crisi de la COVID-19 i les necessàries mesures de contenció adoptades pels diferents països. Els experts de Caixa d'Enginyers, cooperativa de crèdit i serveis financers i asseguradors, han elaborat un informe centrat en les conseqüències en l'economia i els mercats financers en general, independentment del fort impacte sanitari i social.

El Fons Monetari Internacional va considerar recentment la crisi COVID-19 com “la pitjor crisi econòmica des de la Gran Depressió de 1929”. I és que el tancament parcial de la major part de les economies mundials, de manera simultània durant mesos, ha generat un xoc temporal per l'economia afectant tant a la demanda com a l'oferta. Aquest impacte temporal ha generat una forta desacceleració econòmica a nivell mundial, superior a la crisi dels anys posteriors a l'atac al World Trade Center, la fallida de Lehman Brothers o fins i tot la Segona Guerra Mundial.
El confinament, la desacceleració econòmica i la incertesa estan causant un gran impacte en els sectors més vinculats amb el cicle econòmic, sent les indústries relacionades amb el turisme i la restauració les més perjudicades. Els experts de Caixa d'Enginyers destaquen que en les economies amb un elevat pes del PIB dependent d'aquests sectors, com és el cas particular de l’espanyola, pot produir-se una deterioració significativa del teixit empresarial, amb conseqüències negatives per l'ocupació i per la demanda interna i, en definitiva, reduint les perspectives de creixement econòmic a mitjà i llarg termini. A més, el sector privat podria adoptar una actitud excessivament cautelosa (increment d'estalvi) i causar una reducció en el consum i en les inversions empresarials.

Malgrat la fragilitat de la situació actual, les expectatives apunten a una recuperació gradual de l'economia mundial a partir del segon semestre de 2020, encara que la velocitat de la mateixa dependrà principalment de dos factors. D'una banda, l'evolució de segones ones de la COVID-19 i de les mesures adoptades pels països per la seva contenció; per l'altra, el grau d'homogeneïtat en la recuperació entre països i les diferents velocitats dels quals podrien impedir una recuperació econòmica a l'uníson.

A diferència de crisis anteriors, l'actuació dels bancs centrals i governs per a mitigar l'impacte del coronavirus en l'economia ha estat ràpida i contundent. D'una banda, el Banc Central Europeu, que va anunciar un programa de compra d'actius per imports superiors a l'equivalent del 10% del PIB europeu i, d'altra banda, la Reserva Federal, que va combinar eines de gestió monetària tradicionals (com la reducció dels tipus d'interès de referència) amb l'ús de mesures heterodoxes, tal és el cas de l'anunci del compromís de compra d'actius en quantitats il·limitades. Totes aquestes mesures van permetre oferir un respir i van evitar el col·lapse econòmic.

A ells s’hi va unir la determinant reacció de molts governs a través de l'increment de la despesa pública i del suport financer al sector privat. S'espera que aquesta tendència continuï en el futur, encara que amb menor intensitat, ja que molts països hauran registrat un fort increment del deute públic. Però donats els límits de la política monetària, amb el tipus d'interès al 0%, l'impuls fiscal continuarà tenint un paper clau en la reconstrucció econòmica.

Des d'una perspectiva econòmica, Caixa d'Enginyers preveu una històrica desacceleració de l'economia mundial pels efectes de la COVID-19, amb una caiguda del PIB del 4,9%. De cara a 2021 s'espera una forta recuperació a la majoria de països, tot i que la clau radicarà en la divergència entre ells. A les economies desenvolupades, l'Entitat espera una caiguda del PIB del 8% i una recuperació durant 2021 en funció de l'evolució de la COVID-19 i de l'impacte de les mesures fiscals i monetàries. Pel que fa a les economies emergents es preveu un menor impacte econòmic als països asiàtics i feblesa als països llatinoamericans i, en general, un cert risc de deflació a curt termini, encara que sense destacar riscos inflacionistes a mig termini.

Des d'una perspectiva financera, s'espera una gradual recuperació dels rendiments del deute públic des d'un punt de partida de mínims històrics. Això es deu a l'estimació d'una recuperació parcial del creixement mundial a partir del segon semestre i al fort increment de l'endeutament resultant de les polítiques fiscals expansives. A nivell de deute corporatiu s'espera una certa estabilitat en els diferencials amb grau d'inversió a causa del suport del programa de compra del BCE i a l'entorn generalitzat de cerca de rendibilitat. Finalment, s'espera que els actius de renda variable continuïn recuperant-se gradualment, si bé els episodis de volatilitat continuaran apareixent amb freqüència en funció de l'evolució de la pandèmia.