• El vehicle elèctric es presenta com a una possible aposta cap a una mobilitat més sostenible, encara que presenta alguns desafiaments
• Espanya necessita multiplicar per 90 el nombre de punts de recàrrega del cotxe elèctric perquè aquest mètode de transport penetri en la societat
• Accedeix a l’informe d’ESADE i Fundació Caixa d’Enginyers

L'automoció és un sector clau per a l'economia espanyola –Espanya és el vuitè país del món en producció automobilística-, però és també el que més contribueix en emissions de gasos efecte d'hivernacle. En aquest sentit, el transport genera a Espanya el 26% de les emissions totals, i en concret, el cotxe particular s’emporta la major part amb un 63% d'aquestes. L'informe “La transició cap a una automoció baixa en carboni. Desafiaments i oportunitats per a la inversió sostenible”, elaborat per l'Institut d'Innovació Social d’ESADE i la Fundació Caixa d'Enginyers, conclou que, per a evitar conseqüències greus per al medi ambient i la salut de les persones, és necessari evolucionar cap a un sector més sostenible amb mesures com el foment del vehicle elèctric, la desinversió en combustibles fòssils, la millora en l'eficiència dels carburants o el replantejament de la mobilitat en general.

Per a Daniel Arenas, autor de l'informe i professor d’ESADE, “un dels majors reptes és potenciar la compra del vehicle elèctric, que hauria de representar el 35% de les compres per a l'any 2030” i afegeix que “l'administració ha de contribuir i regular les limitacions de cost convencionals a les ciutats”.

Des del punt de vista financer, el president general de Caixa d'Enginyers, Josep Oriol Sala, afirma que “el rol del sector financer en la descarbonització és de vital importància per a la transició energètica cap a una economia baixa en carboni degut a la seva capacitat per a finançar projectes de l'àmbit de la tecnologia baixa en carboni o pel foment de la Inversió Socialment Responsable”.

Mobilitat sostenible: necessitat i desafiament

L'estudi d’ESADE i la Fundació Caixa d'Enginyers apunta que, en contrast amb la tendència europea, a Espanya les emissions de gasos efecte d'hivernacle van créixer un 17,8% des de 1990. Aquesta tendència es contraposa amb la necessitat evidenciada per experts de limitar l'augment de les temperatures a menys de 2°C (i el desitjable seria no passar d'un augment de 1’5°C). Per això, empreses i organitzacions del sector s'han compromès a promoure un model de mobilitat més sostenible mediambientalment, encara que és necessària una proposta integral que impliqui a fabricants, proveïdors, consumidors i el sector públic, que ha de tenir un paper actiu a l'hora de regular, planificar i incentivar aquesta transició assumint part del cost de la transició cap a alternatives menys contaminants, i els desafiaments que es deriven d'ella.

Encara que l'adopció del vehicle elèctric és una mesura atractiva, presenta desafiaments com ho són la petjada de carboni produïda pels cotxes elèctrics, que, encara que és més reduïda que la del vehicle tradicional, és existent; l'alt nivell d'emissions que es deriva de la seva fabricació; l'impacte energètic que implica la seva càrrega elèctrica i l'impacte social i ambiental que comporta l'extracció dels minerals necessaris per a la seva fabricació.

A més, el vehicle elèctric compte actualment amb una presència mínima a Espanya. Encara que la producció de cotxes elèctrics en aquest país s'ha quadruplicat en els últims cinc anys, els vehicles d'aquestes característiques encara representen menys d'1% del total del parc de turismes nacional. Això es deu, principalment, a la falta d'una infraestructura de recàrrega adequada i a l'existència de preus poc competitius per als compradors. A l'informe s'estima que perquè la popularització d'aquest mètode de transport fos possible, s'hauria de multiplicar per més de 90 el nombre de punts de recàrrega públics existents en 2015.

A l'estudi s'exposa, per exemple, el cas de Silence, una empresa espanyola líder en la fabricació de motos elèctriques que està a punt de convertir-se en la principal proveïdora de motos per a serveis de moto-sharing a Espanya; de Nissan, que ha col·laborat amb institucions públiques per a la promoció del cotxe elèctric i compartit, o de Som Mobilitat, que proposa un model cooperatiu de car-sharing amb cotxes sostenibles, a més d'uns altres com el de Wallbox i el de l'Ajuntament de Barcelona.

Com donar suport financerament una automoció baixa en carboni

Tal i com exposa l’informe, encara que el canvi climàtic presenta riscos per al sector financer d'índole física, reguladora o tecnològica, també suposa una oportunitat, ja que aquelles empreses que aconsegueixin adaptar-se millor a una economia més sostenible ambientalment podrien tenir avantatges competitius, una possible major rendibilitat de les seves inversions i majors oportunitats de finançament.

En relació a això últim, a l'informe es destaca que, durant els últims cinc anys, l'univers de bons verds o bons climàtics s'ha triplicat fins a aconseguir actualment els 1.200 milions de dòlars a nivell mundial, destinant-se la majoria d'aquesta quantia a la descarbonització del transport. Encara que les empreses que més emeten aquest tipus de bons són les del ferrocarril, cada vegada més empreses del sector automobilístic recorren a bons verds o climàtics per a desenvolupar els seus vehicles elèctrics i híbrids i les infraestructures per a la recàrrega de bateries. No obstant això, fins ara aquests bons representen només el 2% dels emesos per aquest sector.