Per això, la Fundació Caixa d'Enginyers col·labora amb el projecte "Cap dona sense llar", impulsat per ASSÍS, que treballa per donar una resposta específica a aquestes situacions amb recursos específics i professionals especialitzats.

Segons les dades de l'enquesta de perfil d'ASSÍS, en els darrers 10 anys el percentatge de dones obligades a viure en espais públics ha incrementat un 60% i més de la meitat de les dones estan treballant actualment.

En aquestes dates tan assenyalades, la Fundació Caixa d'Enginyers ha llançat una campanya de crowdfunding per donar veu i suport a les dones sense llar a través del programa "Cap dona sense llar". Impulsat per l'associació ASSÍS, aquest projecte suposa un salt endavant en la lluita per donar una resposta a aquesta situació, garantint els drets bàsics de les dones, atenent-ne les necessitats i acompanyant-ne els processos.

El sensellarisme femení és una realitat actual invisibilitzada que ha incrementat en un 60% en els darrers 10 anys. Tot i que la societat situa les dones en situació de desavantatge en l'àmbit econòmic, elles tenen més capacitat de consolidar xarxes de suport i de mobilitzar recursos personals. De fet, el 68% de dones sense llar està treballant actualment -una xifra que contrasta amb la dels homes, que és d'un 10%- principalment en l'àmbit de les cures, però el sou no els permet tenir una llar estable.

Iñaki Irisarri, coordinador de la Fundació Caixa d'Enginyers, explica que: "És moment que la societat visibilitzi la realitat del col·lectiu i impulsi la recuperació de les vides de les dones sense llar. Per això, hem decidit apostar per aquest projecte de caràcter social a través de la nostra Fundació, per donar veu a un problema social del qual gairebé no es parla."

Les causes, conseqüències i necessitats són molt diferents i estan relacionades principalment amb ruptures sentimentals i la violència de gènere. Així mateix, la invisibilització és també una forma de violència estructural, ja que les dones sense llar es troben amb recursos i serveis profundament masculinitzats, on no hi ha espais segurs. A més, rebre un acompanyament intensiu i continuat i recuperar xarxes socials són els factors protectors més valorats per elles, necessitats que sovint queden diluïdes per manca de professionals específics i de temps.

Per a Elena Sala, responsable del programa "Cap dona sense llar" d'ASSÍS, "les dones sense llar estan invisibilitzades, principalment perquè tendim a fixar-nos en la realitat més evident i colpidora: les persones dormint al carrer. I en això les dones són una minoria. Però si ampliem la mirada, ens trobem amb un ampli ventall de situacions en què les dones en són les protagonistes". ASSÍS atén des de fa 20 anys per a persones sense llar, amb recursos específics i professionals especialitzats.