Publicador de continguts

El 2021 tanca amb excel·lents resultats per als actius de risc. El 2022 quedarà a càrrec de les polítiques monetàries dels bancs centrals

31.01.2022

Els índexs borsaris van tancar els dos últims mesos de l'any amb pujades als dos costats de l'Atlàntic malgrat la irrupció de la variant òmicron. La nova soca del coronavirus va sembrar inquietud a escala global després dels primers moviments des del seu descobriment, especialment després de les declaracions del CEO de Moderna, en les quals advertia sobre la possibilitat que les vacunes no fossin efectives. No obstant això, el mercat va reaccionar amb entusiasme després de l'anunci dels resultats favorables en termes d'efectivitat de la vacuna de Pfizer/BioNTech. Van assegurar que el seu tractament és efectiu contra la nova variant, sempre que s'hi inoculin tres dosis, i, a més, van prometre un nou tractament específic per a aquesta soca el març de 2022. Des de la perspectiva sanitària, els primers estudis apunten que òmicron, si bé és més contagiosa, és menys letal que la variant delta, per la qual cosa no es preveu que la pressió hospitalària sigui tan severa com ho va ser en onades de contagis anteriors. Pel costat negatiu, es va produir una successió de noves polítiques de restricció social a diversos països europeus amb l'objectiu de frenar la propagació del virus, tot i que el mercat sembla que té en compte el caràcter transitori d'aquestes mesures, fet que, juntament amb el fet que els Estats Units decidissin no decretar un confinament “dur”, va animar el sentiment inversor. Finalment, el gegant immobiliari Evergrande va confirmar el default en no poder fer front al pagament d'un cupó després del termini de gràcia de 30 dies. Com a contrapunt a aquest problema, el Govern xinès va relaxar les reserves que requereixen els bancs domèstics amb l'objectiu de mantenir la liquiditat en el sistema.

En termes de política monetària, el president Biden va renovar J. Powell per a un segon mandat al capdavant de la Reserva Federal. Durant la seva última reunió de l'any, la Fed va mantenir sense canvis els tipus d'interès de referència (0 %-0,25 %), tal com s'esperava, tot i que va decidir doblar el ritme de reducció de compres d'actius des dels nivells anunciats el novembre. Així, doncs, a partir del proper mes de gener, el volum de compres es reduirà en 30.000 milions de dòlars (20.000 milions de dòlars de deute públic i 10.000 milions de dòlars d’MBS). D'altra banda, els membres del Comitè de Mercats (FOMC) van assenyalar en el diagrama de punts l'increment en les expectatives de pujades dels tipus d'interès de referència (3 pujades el 2022, 3 pujades el 2023 i 2 pujades addicionals el 2024), encara que van deixar inalterades les previsions corresponents als tipus d'interès a llarg termini (2,5 %). Finalment, va destacar el canvi de to de J. Powell en les seves declaracions en la seva compareixença davant el Comitè de Banca del Senat, en les quals va afirmar que es pot eliminar el terme “transitorietat” en referir-se a la inflació. Quant al Banc Central Europeu, també va mantenir sense canvis els tipus d'interès de referència (0 %-0,25 %) durant l'última reunió celebrada el 2021. D'altra banda, es va anunciar la reducció en el ritme de compres del PEPP durant el trimestre següent i la seva suspensió a partir del 31 de març del 2022, però deixant oberta la possibilitat de reiniciar-ne el programa si les circumstàncies ho requereixen. Malgrat això, el BCE va estendre el programa de reinversió del mateix PEPP a 1 any, fins al 2024. A més, va anunciar l'elevació temporal en el programa de compres APP en 20.000 milions d'euros i 10.000 milions d'euros durant el segon i el tercer trimestre de l'any vinent amb l'objectiu de mitigar els efectes de la suspensió del PEPP.

En termes macro, el Banc Central Europeu i la Reserva Federal van actualitzar les seves previsions econòmiques. Així, doncs, el BCE va situar el PIB de la zona euro per al 2021 en el 5,1 % (vs. 5,0 % previst durant la reunió de setembre), en el 4,2 % per al 2022 (4,6 %), en el 2,9 % per al 2023 (2,1 %) i en l'1,6 % per al 2024. Quant a la inflació, el BCE la va situar en el 2,6 % per al 2021 (2,2 %), en el 3,2 % per al 2022 (1,7 %), en l'1,8 % per al 2023 (1,5 %) i en l'1,8 % per al 2024. Per la seva banda, la Reserva Federal va situar el creixement esperat en termes de PIB per al 2021 en el 5,5 % (vs. 5,9 % anterior), en el 4,0 % per al 2022 (3,8 %), en el 2,2 % per al 2023 (2,5 %), en el 2,0 % per al 2024 (2,0 %) i en l'1,8 % a llarg termini. Quant a la inflació, mesurada a través del PCE, l'organisme va incrementar significativament les projeccions esperades: un 5,3 % per al 2021 (4,2 %), un 2,6 % per al 2022 (2,2 %), un 2,3 % per al 2023 (2,2 %), un 2,1 % per al 2024 (2,1 %) i un 2,0 % a llarg termini (2,0 %). En aquest entorn, cal assenyalar que les noves peticions de subsidi d'atur als Estats Units van caure a mínims dels últims 52 anys.

Els rendiments dels principals bons governamentals de referència van retallar lleugerament entre el tancament d'octubre i el tancament de novembre, si bé van arribar a corregir significativament a conseqüència de l'aparició de la variant òmicron. Així, doncs, el rendiment del bo a 10 anys alemany es va estrènyer en 7 p.b. per situar el seu rendiment en el -0,18 %, si bé va arribar a situar-se en el -0,39 % durant la primera quinzena de desembre. Als Estats Units, el Treasury a 10 anys va estrènyer en 4 p.b. fins a l'1,51 % entre el tancament d'octubre i de desembre, tot i que va assolir mínims equivalents a l'1,34 %.

Quant a la presentació de resultats corresponents al tercer trimestre del 2021, el 68 % de les companyies que formen l’S&P 500 va sorprendre positivament en termes d'ingressos (que van avançar un 2,6 %), i el 82 % ho va fer en termes de beneficis per acció (que va pujar un 9,2 %). Respecte a l'Euro Stoxx 600, el 63 % de les companyies va situar l'evolució dels ingressos (+ 3,8 %) per sobre de les previsions, i el 56 % va fer el mateix en termes de beneficis per acció (+8,5 %). Els sectors que es van anotar un increment més gran als Estats Units van ser el financer, el de salut i l'energètic, mentre que a Europa van destacar el financer, el de consum discrecional i el tecnològic.

Els mesos de novembre i el desembre van tancar amb lleugeres pujades als dos costats de l'Atlàntic. En aquest entorn, l'Euro Stoxx 50 va avançar un 1,3 % durant els dos últims mesos del 2021 i va situar el seu rendiment en el conjunt de l'any en el 21,2 %. Per la seva part, l'IBEX 35 va cedir un -3,8 % durant els mesos de novembre i desembre i va continuar per darrere dels seus comparables europeus en haver-se apreciat un 7,9 % YTD. Als Estats Units, l’S&P 500 es va apreciar un 3,8 % des del tancament d'octubre i acumula una pujada del 27,2 % el 2021, mentre que tant el Nasdaq com el Dow Jones Industrial Average van avançar un 1,6 %, amb la qual cosa van aconseguir rendibilitats acumulades del 22,1 % i del 18,9 %, respectivament. Finalment, l’MSCI Emerging Markets es va depreciar un 3,3 % durant l'últim període per assolir una rendibilitat equivalent al -5,3 % al tancament de l'any com a conseqüència dels estralls que va provocar la pandèmia a causa de l’índex més baix de vacunació entre la població.

Pel que fa a les matèries primeres, el preu del Brent va acusar l'aparició de la nova variant del coronavirus i es va depreciar un -7,1 % durant els dos últims mesos del 2021, tot i que el seu preu va tancar l'any amb una apreciació equivalent al 50,1 % gràcies a l'impuls macroeconòmic associat a l'aparició de la vacuna a finals del 2020. Respecte a l'or, es va apreciar un 2,6 % durant el període, si bé el seu rendiment el 2021 ha estat del -3,6 %. Finalment, l'encreuament eurodòlar va tancar el 2021 en 1,1370.

Aplicacions anidades
Botón noticias económicas

Consulta totes les notícies econòmiques

 

 

Ves Superior