“Múscul en un xip” és un projecte de l'Institute for Bioengineering of Catalonia (IBEC) emmarcat en el programa Faster Future, que busca accelerar la investigació de projectes que es troben en una etapa de desenvolupament avançada perquè puguin arribar abans a hospitals i pacients. En aquest cas, l'objectiu és que el múscul en un xip pugui ajudar els pacients amb distròfia muscular miotònica, DM1, una malaltia neuromuscular rara que afecta 1 de cada 8.000 adults a Espanya i que causa debilitat i pèrdua de massa muscular progressiva. Actualment no hi ha cap cura.

El projecte consisteix a crear múscul esquelètic funcional a partir de cèl·lules del mateix pacient i incorporar-lo a un xip amb biosensors capaços de mesurar el seu comportament (com el consum de glucosa). A més de monitorar l'evolució del pacient de forma personalitzada, la plataforma permetrà provar diferents fàrmacs en condicions molt similars a les de l'organisme.

Parlem d'avaluar tractaments de forma més eficaç, menys invasiva, i sense testejar en animals. Un pas molt gran en la medicina personalitzada. Per conèixer millor la història d'aquesta idea parlem amb Javier Ramón, el líder del projecte.

Quina és la teva història amb el projecte? D'on ve la idea?

Ve de lluny. Vaig estar treballant al Japó amb nous biomaterials per encapsular cèl·lules de múscul esquelètic i la seva posterior estimulació elèctrica. Quan vaig tornar a Espanya, vaig seguir evolucionant el treball i vaig contactar amb investigadors clínics per poder introduir cèl·lules humanes. Quan vaig presentar la tecnologia vam entendre que era important provar amb cèl·lules de persones sanes, però encara ho era més utilitzar les de pacients amb algun tipus de distròfia muscular. Allà va començar tot.

La bioenginyeria al servei de les persones. I has tingut contacte amb pacients directament?

Sí, sempre és important saber per a qui treballes, i nosaltres, els científics de centres d'investigació com l'IBEC, treballem per a la societat. Tenir contacte amb pacients és indispensable i enriquidor. Les necessitats reals són les que mouen de veritat la investigació i els recursos.

I en quin punt està exactament el projecte?

El xip amb el model de múscul de ratolí ja està llest; la publicació sortirà ben aviat. Ara estem integrant el model humà a partir de cèl·lules de la pell transdiferenciades. Encara que és difícil tenir una data, pensem que l'any que ve n’obtindrem els primers resultats. I en paral·lel estem en contacte amb grups clínics que estan desenvolupant els nous tractaments que provarem en aquest model de múscul humà.

Aquesta tecnologia pot aplicar-se a altres patologies humanes o investigacions?

Sí, i tant! Ara mateix tenim línies d'investigació a pàncrees i fetge amb la mateixa idea bàsica en ment. És com tenir biòpsies dels pacients de forma il·limitada, sense haver de sotmetre'ls a cirurgia, per provar tractaments d'una forma molt més propera al pacient, i sense utilitzar animals.

Estem aleshores a l'inici d'una medicina de precisió o avançada?

La medicina personalitzada és el camí lògic en què la medicina ha d'avançar. Cada persona és diferent, i un tractament que és vàlid per a un pacient pot ser fins i tot contraproduent per a un altre, simplement perquè té algun condicionament genètic que ignorem. La bioenginyeria és l'eina que ens permet avançar en aquest nou camí de medicina personalitzada, i serà clau en el futur.

A la Fundació Caixa d'Enginyers som conscients que no hi ha progrés sense investigació. Per això, aquest projecte és una aliança clau tant en el nostre compromís amb l'excel·lència professional en l'enginyeria com en la construcció d'una societat més justa i amb igualtat d'oportunitats.