La majoria de les dades econòmiques d'aquest estiu han tingut una tendència clarament negativa degut a l'efecte de la pandèmia derivada del coronavirus i, a l'Eurozona, els bancs centrals destaquen l'elevada incertesa respecte a la recuperació econòmica en aquesta segona part de l'any. Malgrat aquestes preocupants notícies, l'evolució dels mercats financers i, sobretot, de la renda variable, contrasta amb les notícies negatives sobre l'economia i l'augment de contagis per COVID-19 a Europa.

Com és possible aquesta forta recuperació de les borses sense que la pandèmia estigui sota control o l'economia s'hagi recuperat? Bas Fransen, Director de Mercat de Capitals de Caixa d'Enginyers, explica les quatre claus per a entendre aquesta desconnexió de les borses amb la crisi econòmica mundial:
En primer lloc, en els mercats de renda variable, la valoració del preu de les accions a mig i llarg termini recull l'estimació de creixement futur dels resultats de l'empresa. Aquests resultats depenen de les xifres de vendes de la companyia, però també de la capacitat d'aquesta de reduir costos, de millorar l'eficiència o de la implementació de nous plans d'inversió. És a dir, les empreses ben gestionades que mostren flexibilitat operativa seran capaces de mantenir la seva rendibilitat fins i tot en escenaris negatius per al seu negoci.

Tal com va declarar recentment l'economista nordamericà Premi Nobel, Paul Krugman, que va analitzar aquesta qüestió al New York Times, “la borsa no és l'economia”. Ara, més que mai, s'observa que moltes empreses continuen oferint bons resultats malgrat la crisi econòmica, com per exemple les que pertanyen al sector tecnològic, que en alguns casos han vist incrementar els seus beneficis gràcies als efectes de la pandèmia.

En segon lloc, és necessari tenir en compte que els mercats financers evolucionen en funció de les expectatives. Són les estimacions dels beneficis futurs els que importen, no els del trimestre actual. Per aquesta raó, és lògic pensar que molts inversors ja anticipen un millor escenari pel que fa al control de la pandèmia, les condicions econòmiques o ambdues alhora. L'OMS calcula que l'aprovació d'una vacuna és a prop i estima una data límit de dos anys per al control del coronavirus. A més, els economistes de l’FMI, de l’OECD i del BCE confirmen la recuperació de l'economia en els pròxims trimestres. Per tant, el xoc econòmic causat per la COVID-19 és temporal.

La resposta a aquesta crisi econòmica per part dels governs i dels bancs centrals és el tercer factor a tenir en compte. Tots ells han pres mesures econòmiques, fiscals i monetàries sense precedents. Segons l'FMI, l'increment de la despesa pública a nivell global és superior al 10% del PIB. Molts països han anunciat programes d'avals públics, línies de finançament o ERTEs de mida de fins al 30% del PIB i, la Unió Europea va aprovar Next Generation EU, el Fons de Recuperació Econòmica, finançat amb emissió de deute europeu, per import de 750.000 milions d'Euros. 

A més, els bancs centrals han baixat els seus tipus d'interès a 0% i han anunciat injeccions de liquiditat i programes de compra d'actius de deute públic i renda fixa corporativa per imports històrics. Està previst que el BCE adquireixi, entre el que queda de 2020 i 2021, aproximadament el 80% de la nova emissió de deute de tots els estats de l’Eurozona. Plans com aquest estan causant caigudes dels tipus d'interès en els mercats de deute.

Aquesta caiguda dels tipus d'interès fins a nivells, en molts casos, negatius, és el quart factor que explica l'evolució de les borses dels últims mesos. Molts inversors estan invertint en accions perquè no troben alternatives d'inversió. Això es deu, entre altres factors, al fet que, per als grans inversors institucionals, la principal alternativa a invertir en accions és comprar deute públic, però amb això obtenen molt poca rendibilitat, de manera que comprar accions d'empreses que continuen essent rendibles malgrat la recessió provocada per la COVID-19 i que, a més, poden pagar un dividend, sembla bastant raonable.