Durant el primer trimestre de 2021, l’actualitat dels mercats ha estat marcada per l’evolució de les expectatives d’inflació, que ha causat una gran disparitat entre el comportament dels diferents actius tant en termes de renda variable com de renda fixa. Els increments dels rendiments dels bons dels governs a llarg termini han tingut conseqüències negatives en les estratègies de renda fixa; mentre que, en renda variable s’han observat una dispersió significativa entre les diferents companyies, sectors i estils d’inversió: aquells més lligats a l’evolució econòmica o a reobertura de l’economia han tingut un millor comportament relatiu davant aquells amb menor sensibilitat al cicle econòmic i, per tant, més defensius.

A què es deu aquesta dispar evolució? De quina manera afecta l’economia i els mercats financers? A continuació, els experts de Caixa d’Enginyers revelen com els moviments de la inflació tenen un efecte important en el comportament dels mercats financers, tant de renda fixa com de renda variable.

Repercussió en l’economia

La inflació, és a dir, l’augment del nivell general de preus, tant de béns com de serveis, no és dolenta. Una inflació moderada i estable és saludable, ja que ajuda a reduir el valor del deute, incrementa els ingressos i incentiva el creixement econòmic. A més, la inflació positiva ajuda a evitar la paradoxa de l’estalvi: si es permet que els preus caiguin de forma constant -el que s’anomena deflació-, el consumidor, amb l’objectiu de comprar més barat, posposarà les seves compres a futur. I, per tant, com a resultat, es reduiria la demanada agregada, amb l’efecte immediat d’una caiguda de la producció, acomiadaments i alentiment econòmic.

Per contra, un nivell d’inflació elevat pot perjudicar l’evolució de l’economia, ja que resta valor al poder adquisitiu de la ciutadania, sobretot, pel que fa a estalvis; redueix la competitivitat econòmica del país i afegeix un fort factor d’incertesa sobre l’evolució dels preus per als diferents agents econòmics. És per això que, com a conseqüència, un dels principals objectius dels bancs centrals és controlar el nivell d’inflació i tenir-lo, de forma general entorn a un 2% anual.

Repercussió en els mercats financers

Pel que fa als mercats financers, en el marc de la renda fixa, l’increment de la inflació redueix el valor dels cupons i el valor nominal que els inversors rebran en un futur. Per tant, existeix una relació inversa entre els tipus d’interès i els actius de renda fixa. A major durada (o venciment), major risc que una pujada de tipus d’interès resti valor als actius de deute.

Mentre que, en el mercat de renda variable, l’increment de la inflació i, per tant, dels tipus d’interès, també afecta, però influeix en diferent mesura en funció del tipus d’empresa o sector. Així, per exemple, en els actius cíclics, és a dir, aquells amb major sensibilitat econòmica -sector energètic, financer i industrial- tendeixen a comportar-se millor que els defensius -sector salut, béns bàsics, béns públics i tecnològic- en períodes d’increment de les expectatives d’inflació.

Per analitzar l’efecte de la inflació en el mercat de valors, és necessari dividir entre l’impacte en els resultats econòmics i les valoracions. En primer lloc, l’increment dels preus afecta els marges operatius, tant per increment del preu de les entrades del cost de producció (matèries primeres, maquinària, energia) com per l’increment dels salaris. No obstant això, la capacitat de manteniment dels marges dependrà de l’estructura econòmica de cada empresa, i aquelles que tinguin una demanda més inelàstica seran les que podran traspassar la totalitat de l’increment al consumidor final.

D’altra banda, i més important, l’increment de les expectatives d’inflació i dels tipus d’interès té un efecte directe en la valoració de les companyies, ja que no és el mateix valorar una empresa amb un tipus d’interès lliure de risc del 0,90 % que una empresa amb un del 2 %. A més, el grau de l’efecte no és el mateix per a totes les companyies: aquelles companyies amb més biaix al creixement (growth), que es caracteritzen per oferir unes expectatives de creixement a futur molt elevades, es veuen més penalitzades que les companyies valor (value), en les quals el seu rendiment econòmic està més esbiaixat a la situació econòmica actual i no a la de futur (empreses de transport, sector financer, energia, indústries químiques, etc.).