Els índexs mantenen el camí alcista iniciat a començaments d'any, impulsats per un entorn benèvol i acomodatici de les polítiques monetàries. La renda variable ha tancat el mes d'abril amb rendiments anuals acumulats d'entre el 15 i el 20% als dos costats de l'Atlàntic, mentre que els mercats emergents han aconseguit creixements de doble dígit baix.

L'estabilització temporal, tant de la disputa comercial entre els Estats Units i la Xina com del Brexit, ha jugat a favor de les borses. D'una banda, el flux de notícies relacionades amb les negociacions dutes a terme entre els EUA i el gegant asiàtic va ser positiu, donant a entendre que la voluntat constructiva de les dues potències preval i incrementant les possibilitats d'arribar a un acord que seria ben acollit pels agents financers. De l'altra, el Consell Europeu ha concedit una pròrroga que ajorna la sortida del Regne Unit fins al 31 d'octubre, fet que allunya el fantasma d'una sortida desordenada.

Entorn macroeconòmic

Malgrat que les principals organitzacions governamentals han rebaixat les seves perspectives de creixement tant per a aquest any com per al següent, la caiguda generalitzada dels índexs esdevinguda durant la segona meitat del 2018, així com el creixement dels beneficis empresarials esperats per al 2019, van provocar que les valoracions implícites a l'inici de l'exercici econòmic fossin atractives i animessin els inversors a incrementar la seva exposició a actius de risc.

Els bancs centrals també han jugat un paper fonamental en aquest inici d'any. El Banc Central Europeu ha llançat un missatge dovish o previngut, advertint dels riscos macroeconòmics i mantenint sense canvis els tipus d'interès de referència almenys fins a finals del 2019, a més d'anunciar un nou TLTRO per a aquest any. La taxa de creixement de la inflació interanual, mesurada a través de l'IPC, es va situar en l'1,4% i en el 0,8% en termes subjacents –excloent-hi l'energia, els aliments frescos, l'alcohol i el tabac–, lluny de l'objectiu de situar-la “en un nivell inferior, encara que pròxim, al 2% a mitjà termini”. En aquest sentit, les expectatives de pujades de tipus d'interès a curt termini es mantenen en mínims.

Per la seva banda, J. Powell, president de la Reserva Federal, ha reiterat el seu missatge acomodatici deixant clar que serà “pacient” a l'hora de pujar els tipus d'interès i que adaptarà la política monetària a les dades macro. A més, ha anunciat el final de la reducció del balanç iniciada l'octubre del 2017 per al setembre d’aquest any. Malgrat la magnífica salut del mercat laboral nord-americà, amb una taxa d'atur no vista des de la dècada dels seixanta, la inflació es manté controlada en l'entorn del 2 %. Una vegada més, els bancs centrals han mostrat el seu perfil data-dependent en alleujar la pressió que una hipotètica pujada de tipus infringiria en els mercats.

A col·lació, els bons governamentals han continuat el seu moviment contractiu iniciat durant la segona meitat del 2018, impulsats pels ajornaments continus pel que fa a increments dels tipus d'interès. Així doncs, el rendiment del bo a 10 anys alemany es va estrènyer en 17 punts bàsics entre el tancament de febrer i el d'abril, i va situar el seu rendiment en el 0,013%. Així mateix, el bo espanyol a 10 anys va finalitzar l'esmentat període en 1,001% des d'1,173%, per la qual cosa la prima de risc gairebé no ha patit canvis significatius, i es va situar en l'entorn dels 95-120 punts bàsics des de la segona quinzena de gener. Finalment, el Treasury també ha continuat corrent en preu en haver estret el seu rendiment en 19 punts bàsics fins a situar-se en el 2,525%.

Resultats empresarials

La temporada de resultats corresponent al primer trimestre del 2019 està sent moderadament positiva a Europa, mentre que als Estats Units les dades publicades han superat unes expectatives que ja eren alcistes de per si. Començant per l’Antic Continent, amb el 56% de les companyies que conformen l’Euro Stoxx 600 havent presentat resultats, el creixement de les vendes s'ha situat en el 2,1% (-0,6% vs. estimat), mentre que el benefici per acció conjunt ha escalat un 4,2% (-0,7%); per tant, si bé els resultats són correctes, s'han situat en nivells lleugerament inferiors als estimats pel consens. D'altra banda, hi ha hagut molta polarització en termes sectorials: d'entre els contribuïdors destaquen salut, tecnologia i industrial, mentre que els principals detractors han estat petroli i gas, juntament amb materials bàsics.

Als Estats Units, el 79% de les companyies de l’S&P 500 han publicat resultats al tancament d’aquest informe. El creixement de les vendes ha estat del 4,6% (tal com s'esperava), mentre que els beneficis han crescut a ritmes del 7,1% (+12,0%). Pel costat positiu destaquen els sectors de salut, serveis al consumidor i tecnologia, mentre que a l'altre costat de la balança se situa petroli i gas, juntament amb utilities i telecomunicacions. Finalment, val la pena destacar que un percentatge rellevant de companyies han assenyalat que esperen que el creixement s'acceleri durant la segona meitat de l'any.

Renda Variable

Enllaçant amb els resultats empresarials, els índexs de renda variable han avançat a ritmes de doble dígit des de començament d'any, superant màxims històrics en el cas de l’S&P 500. L'Euro Stoxx 50 ha pujat un 6,6% durant els dos últims mesos i ha situat el seu rendiment anual en el 17,1%. A Espanya, l'IBEX 35 s'ha revalorat un 3,2% per assolir el 12,1% des del tancament del 2018. Als EUA, l’S&P 500 ha registrat una pujada del 5,8% el març i l'abril i del 17,5% des que es va iniciar l'any. Per la seva banda, el Dow Jones Industrial Average i el Nasdaq s'han apreciat un 2,6% i un 7,5%, respectivament, i han aconseguit rendibilitats acumulades del 14,0% i del 22,0%. Finalment, l'acompliment dels mercats emergents, mesurats a través de l’MSCI Emerging Markets, ha estat equivalent al 2,7% durant el període i de l'11,8% des que es va iniciar l'any.

El comportament de les matèries primeres ha estat dispar. El Brent ha continuat el ral·li que va protagonitzar el gener i el febrer en haver pujat un 10,2% el març i l’abril, per situar-se en 72,8 USD/barril, per la qual cosa continua aproximant-se als 86 USD/barril registrats l'octubre del 2018. En canvi, l'or ha cedit un -2,3% durant els dos últims mesos, d'acord amb l’apetència inversora pels actius de risc, i ha situat el preu per unça en 1.283 USD, nivells pràcticament idèntics als de l'inici del 2019.