Quan parlem de boscos, l'edat és important. Encara que en poc més d'un segle la superfície forestal ha passat d'un mínim a un màxim històric, en aquest procés han sobreviscut poquíssims boscos madurs o vells. Aquests boscos -amb arbres centenaris i una gran diversitat d'espècies animals i vegetals- són com el “nucli antic” del medi forestal i tenen una importància vital en funcions com ara regular els cicles de l'aigua, conservar els sòls més profunds i fèrtils i ser reservoris de biodiversitat. En definitiva, els boscos madurs cuiden de la salut, el benestar i la seguretat de les persones.

Un altre dels seus grans poders és ajudar-nos a mitigar el canvi climàtic i a adaptar-nos als seus efectes. D'una banda, emmagatzemen grans quantitats de carboni que s’alliberarien a l'atmosfera en forma de CO₂ si aquests es talessin. I alhora, són una via per a l'adaptació, sobretot per la regulació dels cicles hídrics (funcionen com a esponges evitant inundacions) i per ser veritables laboratoris en la investigació de les dinàmiques naturals autoregulades (podem aprendre molt de la seva manera d’adaptar-se al canvi climàtic).

Aquests processos són el que s’anomenen serveis ecosistèmics. Tot i que és una paraula moderna, explica el que ha passat durant segles: els boscos sempre han estat venerats com a éssers ancestrals de protecció del poble. És ara quan més desconnectats estem de la naturalesa i cal prendre’n consciència i mesures. Aquesta és la raó que va portar a Jaume Hidalgo a fundar Sèlvans, una associació de persones que treballen per preservar els boscos més singulars, implicant societat i empreses per fer-ho. La Fundació Caixa d'Enginyers hi col·labora des de fa 7 anys, i és una aliança clau en el nostre compromís amb la sostenibilitat i el medi ambient.

Boscos alquimistes

A més de tot el que aporten, la màgia també està en el com ho fan. Perquè tot això succeeixi, només cal deixar aquests boscos a dinàmica natural, és a dir, deixar-los ser i deixar-los fer. Un bosc antic és un bosc savi, un ecosistema que s'autoregula sense necessitat de l'acció humana. Així desplega tot el seu potencial i crea, com a alquimistes, tots aquests béns i serveis per al planeta.

Per assegurar aquest procés natural, Sèlvans elabora mecanismes com la Reserva Forestal Privada, un contracte amb el qual els propietaris d'aquests boscos es comprometen a “no tocar-los” i amb el qual s’obtenen beneficis econòmics i fiscals que compensen aquesta no tala amb què guanyem tots. Continuant amb l'analogia del “nucli antic” d’un espai urbà, “oi que a ningú no se li ocorreria enderrocar-lo per vendre'l a pes?”, explica Stefan de Sèlvans. Realment, fer-ho suposa perdre la biodiversitat i els seus serveis associats durant més d'un segle.

Un altre dels projectes de Sèlvans és la creació d'una xarxa de boscos terapèutics, una experiència inspirada en els “shinrin-yoku” del Japó i pionera a Europa. La comunitat científica, sota el concepte de “medicina forestal”, investiga com les característiques físiques i bioquímiques dels boscos més naturals aporten beneficis a l'organisme tant a nivell físic com psicològic.

Can Fornaca (Caldes de Malavella) és el primer d'aquests boscos i s’ha implementat amb el patrocini de la Fundació Caixa d'Enginyers. Si t'hem despertat les ganes de reconnectar amb la naturalesa, t'animem a experimentar el seu poder en el teu cos amb un bany de bosc. T'estaràs cuidant de tu i d’ells.

Al final del dia, es van recol·lectar i identificar més de 10 ítems entre els quals destaquen les següents xifres: 5.353 burilles de cigarret, 1.593 fragments de plàstic, 159 taps d'ampolles, 87 palletes o escuradents, 82 bastonets de cotó, 65 llaunes, 45 fragments de poliestirè, 43 xapes de begudes, 40 envasos alimentaris i 29 fragments de vidre.

#SensePlàstic forma part del programa de voluntariat Ocean Initiatives, organitzat per Surfrider Espanya, entitat sense ànim de lucre que treballa per sensibilitzar sobre la problemàtica de la brossa marina i fomentar l'ús de bons hàbits. Amb l'ajuda d'una xarxa internacional de voluntaris que es mobilitzen per mantenir netes les platges i oceans, Surfrider gestiona les patrulles #SensePlàstic, que consisteixen en neteges organitzades per a prendre consciència de la contaminació generada per la brossa marina.

Top 10 dels ítems recol·lectats:

5353
Burilles de cigarreta

1593
Fragments de plàstic 2,5-50cm

159
Taps d'ampollas

87
Palletes/escuradents

 

82
Bastonets de cotó

65
Llaunes

45
Fragments de poliestirè 2,5-50cm

 

43
Xapes de begudes

40
Envasos alimentaris

 

29
Fragments de vidre

 

“Fes clic a YouTube” és un taller creat per la Fundació IRES en col·laboració amb la Fundació Caixa d’Enginyers, el qual neix de la necessitat de fer un projecte que unís la integració d’aquests joves amb la formació en noves tecnologies. Forma part del projecte “Click”, un programa socioeducatiu que busca potenciar les habilitats socials i les capacitats de joves en situacions de risc.

Els perfils són molt diversos, així com les seves realitats i dificultats. Des de la Fundació remarquen que el que és vulnerable és la situació, no la persona. D’aquesta manera, es fuig d’etiquetes i se subratlla el caràcter temporal i reversible. D’una situació vulnerable en pot sortir una oportunitat. Per conèixer i entendre millor el projecte, parlem amb alguns dels seus protagonistes

Quin n’és l’objectiu?

Parlem amb el Carles, educador social i responsable del projecte.

Té un doble objectiu. D’una banda, està la part tècnica, de formació en TIC. Els nois i noies aprenen sobre el procés creatiu dels vídeos: el guió, el so, la gravació, l’edició… Però aquesta part és gairebé una excusa per treballar la part emocional i educativa: empoderar donant eines per promoure l’esperit crític, fomentant el treball en equip i la creativitat.

Molts dels joves que tenim no encaixen en els estereotips socials, i a l’adolescència això suposa un risc d’exclusió, que se suma a les situacions que poden patir. Per això és molt important treballar les capacitats i habilitats per guanyar confiança en un mateix.

Com fer de YouTube una eina per a la integració?

Parlem amb en Roc, youtuber professionalitzat i formador del taller.

El Roc és periodista esportiu, i d’entre el munt de coses que ha provat en la seva vida professional hi ha el canal de YouTube. I va funcionar. Avui dia compta amb gairebé 800.000 seguidors, i el seu contingut són principalment vídeos de gaming. L’entrevista amb en Roc és per Skype; té una agenda força moguda, però no ha costat gens fer-hi un forat.

Com és la dinàmica de les sessions?

Tot s’adapta sempre al grup. El primer any vaig arribar amb molts prejudicis inconscientment: pensava que eren joves que havien passat per situacions difícils i que a través dels vídeos voldrien explicar la seva història, donar un missatge... Quan vaig arribar-hi, em van dir que el que volien era fer vídeos d’humor. El contingut s’explica amb la pràctica, és a dir, mentre treballem el guió o ens posem a gravar. No tenim la intenció de ser acadèmics, és molt millor connectar amb ells i centrar-se en la dinàmica de grup. En ser una dinàmica flexible crees un espai en què tothom pugui trobar el seu lloc: fent d’actors, gravant, editant… El que realment els enganxa és sentir que ells també poden, que la seva veu és important. Això els empodera.

Quin és l’impacte real?

Parlem amb el Juanma, participant des de la primera edició.

Hem quedat al casal de Click, al 22@, un entorn molt tecnològic. Abans d’arribar-hi, el Juanma envia un whatsapp per preguntar si pot gravar l’entrevista. Després, parlant amb ell, veig que aprofita qualsevol oportunitat per crear continguts. Com molts dels joves, el Juanma va arribar al taller atret per la formació en YouTube.

Ell ja tenia un canal abans, però volia aprendre amb un youtuber professional. Actualment, treballa com a recepcionista i segueix apuntant-se al taller i a altres concursos d’audiovisuals. Tot i que té clar que per a ell això és un hobby, és també molt més que un entreteniment: l'ésser humà és creatiu per naturalesa, i crear vídeos reforça les seves capacitats i valor.

En què creus que t’ha ajudat el taller?

Abans era més tancat. Després del taller em vaig sentir més obert i més segur. Vaig començar a provar coses noves al meu canal, a fer un estil propi i a no tenir por de les crítiques.

I què en penses de YouTube com a eina d’expressió?

Hi ha gent que vol dir moltes coses, però no s’hi atreveix. Aquí pots expressar-te perquè és més íntim. Des de la webcam a la teva habitació és més fàcil explicar els teus sentiments, ajuda molt “a treure”.

En Roc reflexiona sobre aquesta capacitat democratitzadora de YouTube: “A través de YouTube, les persones poden fer-se ressò de temes tabú o donar veu a col·lectius que fins ara havien estat invisibles, com per exemple el col·lectiu LGTBI. És democratitzador per a qui crea contingut, però també perquè hi ha més veus que ens representen”.

Sens dubte, les xarxes socials i les TIC han transformat la societat, i saber aprofitar el seu potencial per crear un impacte positiu n’és el repte.

Encara que la majoria d'estudiants universitaris són dones (54 %), en Enginyeria i Arquitectura trobem només un 25 %, i el percentatge cau fins a un 12 % en carreres com Enginyeria Informàtica. “Dona i Enginyeria” té com a missió canviar aquesta situació per diferents vies: des d'accions per despertar vocacions entre nenes i adolescents en àrees STEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) fins a visibilitzar les dones enginyeres encoratjant-les a assumir llocs de responsabilitat i convertir-se en líders tecnològiques.

Mentoring: una palanca per a les oportunitats

La Mercedes i l’Andrea són enginyeres aeronàutiques i es van conèixer en el programa de mentoring de “Dona i Enginyeria”, destinat a donar suport a les estudiants d'Enginyeria amb referents reals i propers. La Mercedes, amb més de 30 anys d'experiència en el sector, va ser mentora de l'Andrea quan aquesta estava finalitzant un màster especialitzat en integració de sistemes.

La Mercedes utilitza el símil de la palanca -molt d'enginyeria- per descriure la funció de la mentoria: “Amb un petit esforç amplifiques la capacitat de la persona que acompanyes. No es tracta de donar respostes, sinó d'ajudar a fer-se les preguntes correctes i orientar perquè arribin a la seva pròpia solució”.

En la teoria, pot semblar que la mentee (la persona acompanyada) és l'única beneficiada, pels consells i les eines que rep, però en la pràctica la mentora s'enriqueix igual o més amb l'experiència. “El meu primer any com a mentora em va agafar immersa en una promoció en la meva carrera. Vaig admirar en la meva mentee el fet que tingués tan clar el seu desenvolupament professional, i això em va servir per abordar-hi el meu”, explica la Mercedes.

Per a ella, como mentora, un dels principals beneficis és reconèixer el potencial propi, la qual cosa pot ajudar a optar a més oportunitats: “Les dones tendim a exigir-nos complir el 95 99 % dels requisits d'un lloc per subscriure’ns-hi, si no, ni ho intentem”. Per això, a més de transmetre a les seves mentees la necessitat de buscar més la visibilitat i les oportunitats, recomana també a totes les dones enginyeres unir-se al mentoring. L'experiència sempre és un grau per aportar valor a una altra persona, i l'empoderament és mutu.

De fet, l’Andrea, la mentee, ja havia participat abans en el programa com a mentora d'unes altres dues noies estudiants de primers anys de carrera. En aquest rol, ls seves mentees també la van fer valorar-se i agafar més confiança. “En reflexionar en veu alta, és potser quan t'adones que estàs aconseguint els teus objectius”, comenta l’Andrea.

Com a mentee, l’Andrea també considera clau en el seu desenvolupament professional haver estat mentorada per la Mercedes. Curiosament, abans de començar oficialment el mentoring, ella havia d'abordar una entrevista de treball a Airbus. La Mercedes primer la va ajudar a preparar l'entrevista i, després d'aconseguir-ne el lloc, a integrar-se al seu nou equip. Avui dia, les dues continuen participant en el programa donant suport a estudiants d'Enginyeria amb eines, consells i passió.

Promoure l'interès en ciències i tecnologia

Entre les principals raons de la baixa representació de dones en l'Enginyeria hi ha els estereotips de gènere, així com la falta de referents femenins. I per combatre aquestes causes estructurals cal actuar-hi des de la base: l'educació. “Dona i Enginyeria” també fomenta l'interès per la tecnologia i la investigació amb programes com TECHMI, un repte adreçat a nenes i nens en el qual han d'identificar un problema social i donar-li solució a través de la creació d'un prototip o robot.

El vessant social aquí no és trivial: les dades demostren que de les dones en carreres de STEM, la majoria trien Ciències de la Salut, i fins i tot dins de les tècniques, Bioenginyeria és la preferida. En les dones, ajudar la societat és un element motivador; per això, comunicar l'impacte real de l'Enginyeria en la vida de les persones és essencial per generar vocacions i no perdre la representació femenina en un sector transformador.

“Considero que els enginyers ens venem molt malament. La societat no sap el que fem realment, només pensa que ens dediquem a «coses difícils» i que hem d'estudiar molt durant la carrera, per la qual cosa aquest tipus de programes em semblen imprescindibles per trencar aquests mites i estereotips, especialment en edats primerenques,” explica l’Andrea.

Tancar la bretxa de gènere en tecnologia és una cursa de fons, i encara que la situació no ha canviat gaire en vint anys -des dels anys d'universitat de la Mercedes a l’Andrea-, sí ho ha fet la conscienciació i les accions engegades per a la paritat. Per a la Fundació Caixa d'Enginyers, col·laborar amb “Dona i Enginyeria” és clau no només per la promoció de l'Enginyeria, sinó també pel nostre compromís amb la igualtat d'oportunitats en la societat.

Durant el curs, els joves han après l'ofici de soldador, s'han familiaritzat amb les tècniques bàsiques de la indústria de la metal·lúrgia i han adquirit hàbits de treball i de seguretat. La finalitat és que puguin fer pràctiques en empreses de la comarca per trobar una feina en el sector i incorporar-se al món laboral al més aviat possible.

Aquesta iniciativa s'emmarca dins de la línia d'actuació de retorn social i reinserció laboral de la Fundació Caixa d'Enginyers, que té com a objectiu la col·laboració amb diferents organitzacions per construir una societat més justa.

La Fundació Caixa d'Enginyers ha seleccionat a un equip internacional i multidisciplinar format per dos espanyols, Luis Romeral i Miguel Delgado, una polonesa, Natalia Skwarek, i un italià, Alonzo Romero, com a guanyadors de la II edició del Premi idees innovadores Isabel P. Trabal, pel seu projecte Benergys, un software basat en Intel·ligència Artificial per a la gestió energètica d’edificis predictius. El guanyador rep com a premi 10.000€ per promoure i desenvolupar el seu projecte, en fase d’iniciació.

L'objectiu d'aquest premi és fomentar la iniciativa emprenedora i impulsar la transformació d'idees de negoci en una realitat, sempre sota els paràmetres de la sostenibilitat, la ciència, la tecnologia i la innovació.

Benergys ha estat seleccionada pel jurat tant pel seu component innovador com per la seva aposta per la sostenibilitat i el seu compromís social. Aquest projecte és un software basat en Intel·ligència Artificial que aconsegueix fins a un 40% d’estalvi energètic, disminuint al mateix temps les emissions de CO2. Benergys és una solució basada en algorismes d’autoaprenentatge que determinen l’ús òptim de l’energia. Recopila les dades, les analitza i les retorna en forma d’un pronòstic de la necessitat energètica exacte i el control del funcionament de la maquinària (calefacció, llum, aire condicionat, etc.).

El guanyador ha estat seleccionat d'entre 10 iniciatives finalistes. Tots elles han pogut participar d'un programa de mentoring de 3 mesos que els ha servit per avançar en les seves idees de negoci.

Els deu finalistes han estat els següents projectes: Filaments reciclats per a la impressió 3D; Kaykun Care; Light Humanity Soluciones Solares; WeSafe 5G; Benergys; CreatSens Health; SolarNo.Cloud; Game of Doctors; Intranous R8; Ecodicta.

A l'entrevista destaca la necessitat de comptar amb un Observatori d'àmbit estatal: “L'enginyeria cada vegada estarà més present en les nostres vides. L'Observatori serà un referent en el nostre sector”.

A continuació es pot consultar l'entrevista completa de la revista Infoindustrial.

La ONG basca “Ingeniería para la Cooperación” (ICLI) va ser la vencedora d’aquesta categoria, pel seu caràcter altruista i compromès amb la societat dels enginyers industrials. En els seus 25 anys de trajectòria, ICLI ha impulsat 182 projectes de cooperació a 25 països per a promoure el desenvolupament d’algunes de les zones més desfavorides del planeta.

Així mateix, Josep Oriol Sala, també va entregar una menció honorífica, dins la mateixa categoria, a Ramón Espejo, CEO de Proysa. El jurat distingeix així el seu caràcter solidari i humanitari, ja que l’entitat col·labora des de fa anys amb diferents projectes socials amb el Govern de Pando (Bolivia), Ypané (Uruguay), Burkina Faso i Mali.

L’entrega de premis està promoguda pel Consejo General de Colegios Oficiales de Ingenieros Industriales (CGCOII) i ha comptat per primer any amb la participació de la Fundació Caixa d’Enginyers, que té entre els seus principals objectius desenvolupar l’enginyeria dins la societat i acompanyar als professionals del sector.

Des de fa 3 anys, la Fundació Caixa d’Enginyers col·labora amb Sant Pere Claver en el servei de Suport a la Vida Independent, el qual està pensat per acompanyar aquestes persones en processos de canvi, emancipació i creixement personal.

A aquest espai s’hi acosten persones amb problemes de salut mental o discapacitat intel·lectual lleu que volen generar algun canvi en la seva vida per tal de fer-la més autònoma, més plena. I què vol dir això? Aquesta és la pregunta que es fa a cada persona quan hi arriba. El servei té com a base la flexibilitat: adaptar-se a cada objectiu, a cada necessitat, a cada somni.

Hi ha persones que viuen amb els pares i volen emancipar-se o canviar dinàmiques sobreprotectores que minoren la seva independència. Persones que desitgen poder sortir d’una residència, i d’altres que no volen deixar-la, però sí plantejar-hi canvis per guanyar més autonomia i llibertat com, per exemple, poder decidir i cuinar-se el seu propi menjar. Persones que tenen reptes com començar a fer exercici, fer un canvi de dieta o obrir una finestra en la seva vida i ampliar la xarxa social després de temps d’aïllament.

Cada situació és única, però tenen una cosa en comú: la dificultat per tenir la possibilitat real i efectiva de fer un camí cap a una vida amb més capacitat de decisió i autonomia. “El que hem descobert a Sant Pere Claver és que moltes vegades l’obstacle principal no és personal ni del mateix trastorn, sinó les resistències que hi posem des de fora: el tarannà paternalista dels professionals de la salut, les dinàmiques familiars establertes o els mateixos mecanismes del sistema sanitari”, explica l’Eshel, el coordinador del servei.

Aconseguir una plaça en una residència, per exemple, pot costar anys. Per això, si un usuari vol somiar o començar a treballar cap a un camí per sortir-ne en uns anys i anar a un pis compartit, es trobarà segurament amb les resistències de la família, perquè s’arrisca a perdre-la. Per això hem d’entendre la preocupació de la família, però també saber acompanyar i donar suport i eines a aquesta persona. Capacitar-la per ser més autònoma.

L’acompanyament del servei té dues formes principals: una és la individualitzada, en la qual un professional acompanya per explorar en quin punt es troba l’usuari i cap a on vol anar, fent un full de ruta amb actuacions concretes; l’altra és un espai grupal, en el qual es treballen capacitats i competències pràctiques amb tallers com el de gestió econòmica, el d’habilitats socials i comunicatives o el de cuina, aquest últim dinamitzat per la Rosa, antiga usuària del servei i ara voluntària. El cercle perfecte: de la recuperació a la inclusió.

Voluntariat inclusiu: el taller de cuina de la Rosa

La Rosa va arribar al servei de Suport a la Vida Independent amb l’objectiu d’estabilitzar-se amb el seu trastorn i d’explorar noves activitats i motivacions. “Començar a tenir ganes de fer coses”, ens diu ella. Després d’un any de treball, centrat sobretot en l’autoestima i la confiança, va sorgir l'oportunitat: donar el taller de cuina amb adolescents usuaris de l’Hospital de dia. Un repte important per a qualsevol persona.

Van fer la prova, i en veure que s’hi entenien i que tenia la capacitat per conduir-lo, van tirar endavant, i després també van ampliar-ho a un taller per a adults. Al taller estudien cada dia una recepta, van junts a comprar al supermercat -treballant a la vegada competències de gestió dels recursos i habilitats socials- i després cuinen tots junts.

Actualment, la Rosa va dos dies a la setmana al centre a fer el taller, més un altre dia com a usuària del gimnàs. No obstant, és molt conscient de l’impacte positiu que té el voluntariat a la seva vida: “Aquí vinc un dia a treballar i un dia per a mi, però els altres dies també”. La possibilitat de ser significatiu en la vida d’un altre, apreciar la capacitat d’ajudar, donar valor a allò que un pot oferir, practicar el compromís i la constància… Tots són ingredients estrella per gaudir d’una vida plena i amb sentit. Fonts de salut i benestar.

Per als usuaris del taller, el fet que la persona voluntària tingui un diagnòstic de salut mental enriqueix l’experiència. Especialment per als adolescents: ser conscients que la persona voluntària és tant fràgil com capaç humanitza la relació i els fa tenir un grau més alt de responsabilitat com a usuaris. I, a la vegada, el voluntari és un model de superació que empodera per trobar el propi camí.

El millor és que el cas de la Rosa no és aïllat. El servei és possible gràcies a les aportacions privades com la de Fundació Caixa d’Enginyers i al voluntariat. Per sorpresa, molts dels voluntaris són, alhora, usuaris o antics usuaris, i cada aportació és significativa per a ambdues bandes.

El servei de Suport a la Vida Independent no pretén tenir la resposta a totes les preguntes. Seguint la base de l’adaptació a cada persona i la missió d’integració a la comunitat, s’acompanya els usuaris per trobar l’espai més adient si l’oferta interna no és suficient, ja sigui en un altre servei de salut mental o fora a la comunitat, des d’un centre cívic o un gimnàs fins a començar a estudiar a la universitat.

I en cada cas, darrere hi trobem el dilema que relaciona sempre les necessitats de protecció enfront de l’autonomia. “Es tracta de calibrar els riscos i assumir-hi junts les implicacions. És un camí ple de reptes, però també molt apassionant.” L’autonomia ens possibilita, a tots, a construir una vida més plena i amb sentit, i això és positiu per a tota la societat.

Josep Oriol Sala, President de la Fundació Caixa d’Enginyers, va participar, el 8 d’octubre, a l’Acte de presentació del III Baròmetre Industrial 2019 elaborat pel COGITI (Consejo General de la Ingeniería Técnica Industrial de España), en col·laboració amb la Fundació Caixa d’Enginyers i amb el Consejo General de Economistas de España.

La sessió es va celebrar a la seu del COGITI a Madrid i hi van tenir un paper rellevant personalitats destacades del mon econòmic, de la universitat i de l’enginyeria. La Fundació Caixa d’Enginyers ha col·laborat amb el Baròmetre Industrial COGITI des dels seus inicis. L’objectiu d’aquest estudi és conèixer la percepció del col·lectiu d’enginyers sobre el sector industrial. A més, el Baròmetre ajuda a tenir una visió més clara sobre el col·lectiu d’enginyers i la situació en la que es troba, tan a nivell professional com les empreses d’àmbit industrial, posant en valor la seva funció i aportació a la societat.

Perdre una feina pot abocar-nos a l'exclusió social. Tots coneixem, per experiència pròpia o per algú del nostre cercle, l'impacte que això té a la vida d'una persona a tots els nivells: econòmic, emocional i social. Les dades demostren, a més, que estar aturat més d'un any és un dels principals factors d'exclusió del mercat laboral -l'altre és l'edat-, i el seu efecte s'incrementa de forma exponencial com més temps passa.

En la persona això es viu com una espiral d'emocions que porten la degradació psicològica i social: primer, la incertesa i la por a perdre la llar o a no poder cobrir les necessitats bàsiques de la família, l'angoixa i l'estrès; després, la desesperació, l'enfonsament, la pèrdua d'interès i l'aïllament. Un estudi fet el 2013 a Finlàndia exposa que les persones desocupades durant dos anys o més van patir canvis significatius en l’ADN, mostrant una tendència a l'envelliment prematur. Una evidència clara del deteriorament que es pateix. Davant d'un fenomen particular, calia una resposta diferent.

Feina amb Cor: un servei d'ocupació diferent

A les oficines de Feina amb Cor hi ha una pissarra amb una xifra, el dia d'avui 4.280. Són les persones que s'hi han inserit a través del servei. Més de 4.000 històries de superació que demostren a les noves usuàries que és possible sortir-se’n i les impulsa a seguir el programa i a trobar la seva oportunitat laboral.

Feina amb Cor està a mig camí entre el servei ocupacional i l'atenció social. Acompanyen de forma intensiva i personalitzada aquestes persones per tal de millorar les seves opcions de trobar feina amb una metodologia d'assessorament i un entrenament "tècnic", però sempre des del tracte humà i amb una visió integral de la realitat d'una persona. Quan arribes a la seva seu, crida l'atenció trobar-hi una part d'oficina amb un aire tan tecnològic -a l'estil de les noves oficines de banca- i, alhora, una persona emprovant-se unes botes de treball, per exemple.

"És una de les coses que atenem aquí: proveir dels recursos necessaris perquè puguin afrontar una entrevista o accedir a una feina en igualtat de condicions", explica la Dessirée Garcia, responsable de Formació i Inserció Laboral de Càritas Barcelona. D'aquesta manera, en Fernando va aconseguir el joc de ganivets que necessitava per fer una prova d'ajudant de cuina, i la Núria va poder acceptar una feina a la qual havia de desplaçar-se en metro perquè li van proporcionar targetes de transport durant el primer mes, fins que va cobrar el seu primer sou. Per això, Feina amb Cor és un projecte d'igualtat d'oportunitats.

Pel que fa a la metodologia, la primera fase és "Activa't", en la qual s'avalua el punt de partida amb reunions personals i es fixen els objectius laborals i el pla de treball. En aquest espai tot té un sentit: els assessors seuen al costat dels usuaris amb cadires iguals i compartint la visió de la pantalla. "Aquí no vens a demanar" és el que es vol transmetre. És el moment de començar a trencar la situació emocional, de treballar l'autoestima, de recuperar-se. "Quan aixequen les espatlles i són capaços de mirar-te als ulls, saps que han multiplicat les seves possibilitats de trobar feina", ens diu la Dessirée.

Després s’inicia la part d'actualitzar-se adquirint nous recursos i habilitats amb diferents tallers i dinàmiques, com, per exemple, competències en l'ús d'internet i noves tecnologies o entrenament per a les entrevistes. Amb això, els usuaris estan llestos per realitzar el següent pas: la recerca intensiva i autònoma. A més, Feina amb Cor també actua com a intermediària amb diferents empreses. Els gestors i gestores treballen representant els seus interessos: quan una persona ha trobat feina en una d'aquestes empreses, fan un seguiment per assegurar que està en disposició de conservar-la.

Reinventar-se per adaptar-se al mercat laboral

L'Eudy és de Veneçuela i va arribar a Barcelona amb la seva dona i la seva filla petita. Ha desenvolupat tota la seva carrera professional en l'àmbit de la seguretat com a policia municipal i com a escorta privat. Quan va arribar a la ciutat, s’hi va trobar desorientat: "No sabia com funcionaven les coses aquí, el xoc cultural és molt fort. Buscava en alguns portals, però no hi havia resposta, estava molt angoixat". A través d'una pàgina de veneçolans a Barcelona, una persona li va parlar de Feina amb Cor, on l'havien ajudat a trobar feina.

Allà el van assessorar i el van ajudar a reenfocar la seva professió: tenint en compte que havia desenvolupat habilitats logístiques i de treball en equip, li van plantejar la possibilitat de treballar com a mosso de magatzem. Van preparar un nou currículum i va fer simulacions d'entrevistes. En poc temps. va començar a treballar a una empresa de logística, i mesos després li han comunicat que volen fer-li un contracte més estable que li permetrà iniciar el tràmit de reagrupació familiar per a les seves dues filles que segueixen a Veneçuela.

Parlant amb ell, veiem la personalització que defineix el servei: està agraït al servei i, sobretot, a la seva assessora. "El 90 % que hagi aconseguit aquesta feina és per la senyoreta Laia. Estic molt agraït per l'orientació i la qualitat humana", ens diu l’Eudy.

Ajudar a tenir feina és ajudar a ser independent i econòmicament autosuficient i contribuir al desenvolupament personal i a la integració en la societat. Per això, Feina amb Cor és una de les aliances de la Fundació Caixa d'Enginyers. Amb el suport de tots els socis, contribuïm al fet que moltes persones surtin d’un bloqueig vital i puguin seguir millorant les seves condicions de vida. És el primer pas per lluitar contra la pobresa i la precarietat.

Com va començar el vostre projecte?

Tot neix del programa The Collider de la Mobile World Capital. Ells busquen projectes innovadors a les universitats amb un fort potencial i gent del món del business perquè junts creïn una start-up. El que ens ha unit a tots han estat les ganes de crear una empresa amb una base tecnològica molt forta i amb un impacte bo en els seus clients i el planeta (a través d'optimitzar l'ús d'energia, abaixem la despesa energètica i les emissions de CO2).

Quins han estat els passos des de l'inici fins a arribar fins aquí?

Primer, va ser passar el filtre de The Collider: dels deu projectes que van començar, només tres van donar vida a una empresa.

A partir d’aquí, iniciem la recerca dels nostres primers partners, com ara Climate-KIC, pel nostre impacte ambiental. Alhora, els nostres primers projectes pilots: en firmem dos, un amb el Canòdrom de La Sagrera i un altre amb l’ESCO ENERTIKA, que gestiona el parc d'edificis de la Politècnica de Madrid. També buscàvem un tercer edifici (tipus oficines), així que guanyar aquest premi i, a més, aconseguir el nostre tercer pilot a les oficines de Caixa d'Enginyers ha estat una doble sorpresa.

Quins valors vol transmetre com a empresa?

La nostra solució, a part de permetre importants estalvis energètics (i econòmics) als seus usuaris, té un impacte ambiental important, i jugar un paper en la lluita contra el canvi climàtic ens omple d'orgull. Però no és només el que fem, sinó també com ho fem. Estem mirant la certificació B Corp, ja que creiem en el valor del business com a força de bé.

Com se us va presentar la idea de participar en el Premi Idees Innovadores? En quina fase es trobava el projecte en aquell moment?

Érem just en la fase de creació del Business Model i començant a utilitzar el model de negoci Lean Canvas, així que hi encaixava perfectament. En la nostra incubadora es va esmentar el premi i tots ens hi vam inscriure. El fet d’haver estat seleccionats com a finalistes ens ha donat l'oportunitat de parlar amb un expert en Lean Canvas, el qual ens ha guiat en el camí, i ha estat supermotivador.

Com descriuríeu l'experiència de guanyar el premi? Com valoraríeu l'oportunitat?

Per a nosaltres, a part de la immensa alegria, ha estat una validació que anem pel bon camí i una ajuda important en una de les fases més difícils. Però jo crec que vam saber anar més enllà del simple premi. El fet de començar ara una col·laboració que permetrà a Caixa d'Enginyers ser encara més eficient en els seus consums energètics és, potser, el premi més gran.

En què us ajudarà el premi per avançar en el vostre projecte? Quins són els vostres reptes de cara al futur?

El focus ara és tancar els pilots com més aviat millor perquè els usuaris puguin avaluar l'impacte que té la nostra tecnologia. Per a nosaltres, no és tant validar la tecnologia, ja que els científics porten més de deu anys treballant-hi i l'han validada en altres projectes puntuals amb clients com SEAT, sinó el nostre flow operacional, els costos reals, els temps d'implementació, etc. En definitiva, és tenir aquests primers clients contents i que parlin bé de nosaltres.

L’Observatori de Divulgació Financera (ODF) va celebrar el 19 de novembre l’acte ‘Risc climàtic i les seves implicacions financeres’, promogut per l’Institut d’Estudis Financers (IEF), la Fundació Caixa d’Enginyers i el Barcelona Centre Financer Europeu, per intentar donar resposta a les qüestions rellevants sobre l’impacte financer que el risc climàtic pot generar.

Joan Cavallé, Director General de Caixa d’Enginyers, Angel Tello, Secretari del Barcelona Centre Financer Europeu i Josep Soler, Director General de l’Institut d’Estudis Financers, van ser els encarregats de fer la introducció, posant en valor la tasca de divulgació i educació financera que es realitza des de l’ODF.

Andrés Alonso, de la divisió d’Innovació Financera del Banc d’Espanya, va impartir una ponència sobre “El risc climàtic i les seves implicacions financeres”. Segons Alonso, “l’objectiu és veure com les finances sostenibles poden encaixar a la societat, ja que el mercat està demanant treballar amb elles”.

A continuació, es va desenvolupar el debat en el qual van participar David Murano, Subdirector i Director de Gestió Global del Risc de Caixa d’Enginyers; Cristina Raventós, Directora d’EcoAct Espanya i Xavier Plana, partner de Triple A Risck Finance Spain, en el que van profunditzar sobre els canvis sectorials i les iniciatives reguladores encaminades a al reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC) ha entregat per primera vegada els premis Innova Talent als millors treballs de final de Grau. Aquestes distincions, que s’han entregat avui a la seu del Rectorat de la Universitat, han comptat amb el suport de la Fundació Caixa d’Enginyers.

Durant l’entrega de premis, la directora de Banca Institucional de Caixa d’Enginyers, Montserrat Ramírez, ha mostrat la seva satisfacció per aquesta iniciativa que “reconeix el talent de les futures generacions i, a més, aposta per l’educació com a motor de canvi de la societat”. El gerent de la UVIC-UCC, Marc Mussons, que ha presidit l’acte, ha assegurat que “per a la Universitat és un honor poder concedir aquests premis a l’excel·lència”. .

L’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) va celebrar, el 10 de desembre, la 27a edició dels Premis Bonaplata per la valoració del patrimoni industrial, tècnic i científic i la 21a edició dels Premis Bonaplata per a Joves.

Aquests reconeixements tenen com a finalitat premiar el interès per recuperar i difondre el patrimoni industrial de Catalunya, amb l’objectiu de sensibilitzar l’opinió pública sobre la importància del patrimoni industrial, testimoni de la nostra història.

Iñaki Irisarri, coordinador de la Fundació Caixa d’Enginyers, va entregar el Premi Estudis-Fundació Caixa d’Enginyers a Pere A. Fàbregas, per “Naturgy, 175 anys de compromís amb l’energia i la societat”; i un Accésit a Beppe Benenti, Anna Calvera i Isabel Campí, de la Fundació Història del Diseny, per “Roca. 100 años diseño a diseño”. Aquest guardó està adreçat als estudis originals relacionats amb el coneixement d’un paisatge industrial o d’un lloc productiu concret, o amb el coneixement d’una instal·lació industrial, tècnica o científica, de béns mobles o de documentacions industrials, tècniques o científiques.

Durant l’esdeveniment, també es van entregar els Premis a la Rehabilitació, el Premi Especial de Patrimoni i els Premis Bonaplata per a Joves.

Fotografies: Juan Lemus

Francisco ens explica la seva experiència: “Jo aquí vinc de dilluns a divendres, jo m’ho prenc com un treball, com un art. Físicament i espiritualment he canviat moltíssim. Abans estava al carrer, en l'alcohol, sense un rumb fix. Aquí em concentro en el treball, mentalment estic molt tranquil. I sempre agraït. Són com la meva família”.

El Luis porta poc més de dos mesos. Des d'Arrels li van comentar si volia venir per donar suport en el pic de treball que tenien amb l'esdeveniment Intempèrie i la posterior campanya de Nadal. Com moltes persones que ha atès Arrels, està jubilat. “Aquí em sento útil. Passejar està molt bé, però arriba un moment que no haver de fer res es fa dur”.

#ningúdormintalcarrer és l'objectiu d’ Arrels Fundació, una entitat que treballa oferint orientació i serveis d'allotjament, alimentació i atenció social i sanitària a persones sense llar, a més de realitzar una tasca de conscienciació social.

Tenir una llar és la primera meta. Un habitatge digne proporciona estabilitat, intimitat i seguretat. És la peça fonamental que permet transformar la situació d'aquestes persones.

Però què passa quan s'ha cobert aquesta primera necessitat?

Viure sense un sostre durant deu, quinze o vint anys produeix canvis profunds en una persona, a més de provocar-li un deteriorament físic i mental que moltes vegades fa que no pugui tornar a treballar.

Quan una persona deixa de viure al carrer, necessita ocupar el seu temps i donar-li sentit. Arrels acompanya aquestes persones també en tot aquest procés: recuperar la relació amb l'entorn, aprendre a gestionar el temps i integrar-se en una societat de la qual han estat excloses.

Després d'anys de rodatge -La Troballa porta ja 20 anys de carrera-, el taller ha anat evolucionant igual que ho fan els seus usuaris: creixent i especialitzant-se per donar sortida a les habilitats i el potencial de totes aquestes persones. Hi ha enginyers amb grans capacitats per a la fusteria, artistes que han recuperat hàbits de creació o persones, com el Francisco, que han après l'ofici de l'enquadernació després d'anys dedicant-se a aquesta activitat en el taller.

La Fundació Caixa d'Enginyers se suma a aquest objectiu donant suport a La Troballa

Un taller ocupacional creat com a taller “de baixa exigència”, ja que la part tècnica és simplement l'oportunitat per recuperar hàbits i crear vincles. “Venir ben vestit, dir bon dia, menjar junts, agrair. Aquest és el primer objectiu del taller”, explica el Juan, responsable de comunicació d'Arrels.

Aquí, els usuaris troben un propòsit per ocupar el seu temps de forma productiva. Sentir-se útil: la gran pedra angular de la salut emocional. Crear com a teràpia contra l'aïllament i la solitud. Compartir temps per sentir-se part d'una comunitat.

Col·labora ara

La Fundació Caixa d’Enginyers entrega el premi al guanyador de la VII edició dels Premis Emprenedoria que reconeix a les startups espanyoles en els àmbits de la Ciència, la Tecnologia, la Innovació i la Sostenibilitat.

En aquesta edició, ColorSensing, una tecnologia disruptiva de correcció i quantificació fiable de color en imatges, ha aconseguit el premi de 15.000€ otorgats directament per la Fundació Caixa d’Enginyers d’entre 60 startups presentades. Amb aquests premis, l’Entitat té l’objectiu de potenciar el negoci dels projectes emergents, i beneficiar així el seu desenvolupament i creixement.

Per a seleccionar el guanyador s’ha avaluat la viabilitat del mercat del projecte, així com el perfil de l’equip professional i l’oportunitat de la solució presentada a fi de premiar aquella startup amb més possibilitats de continuar amb èxit. En aquest cas, es tracta d’una eina de ColorSensing, que ha presentat una solució de packaging intel·ligent per a determinar la frescor dels aliments envasats, i ajudar així a fabricants i distribuidors a reduir el desperdidi alimentari i assegurar al 100% la qualitat dels seus productes.

Tot això, gràcies a una etiqueta intel·ligent de molt baix cost que ofereix informació quantitativa i traçable de l’estat de l’aliment simplement treient-li una foto amb un mòbil.

Es tracta d’un projecte que sorgeix davant la necessitat de reduir els desperdicis de menjar. Es calcua que cada any es tiren a les escombraries més de 1.300 milions de tonalades de menjar a tot el món, amb un impacte econòmic de $990.000M. Una part important es deu a l’arribada de la data de caducitat abans de la venda/consum del producte. Aquesta data s’estableix durant el procés de packaging i és fixa durant tota la vida útil del producte, sense tenir en compte que els aliments frescos son molt sensibles a factors externs al llarg de tota la seva vida útil, com el transport o les condicions d’emmagatzematge.

La principal avantatge de ColorSensing és que pot mesurar múltiples variables i paràmetres en una sola etiqueta mitjançant el codi QR de colors oferint informació quantitativa, digital i traçable, a molt baix cost i sense alarmar al consumidor final.

La idea va néixer de l’actual CEO i cofundadora de ColorSensing, Maria Eugenia Martín, i de l’investigador i inventor d’aquesta tecnologia, Daniel Paredes, que al 2017 van decidir començar una companyia amb l’objectiu de reduir el desperdidi de menjar amb aquesta tecnologia de color sensing.

El Coordinador de la Fundació Caixa d’Enginyers i responsable de projectes de desenvolupament sostenible del Grup Caixa d’Enginyers, Iñaki Irisarri, ha publicat a Via Empresa un article titulat “Es pot finançar la sostenibilitat?”, on reflexiona sobre el paper de les empreses en la protecció del medi ambient i la sostenibilitat. “La RSC es va utilitzar equivocadament com a greenwashing però en l’actualitat la sostenibilitat ha arribat per a integrar-se en les estratègies de les organitzacions i, qui no la integri, desapareixerà”, comenta Irisarri en l’article.

Segueix aquest enllaç per a llegir l’article complert.

La Fundació Caixa d’Enginyers obre el termini d’inscripcions per a la III edició del ‘Premi Idees Innovadores Isabel P. Trabal’, concurs que impulsa el desenvolupament de projectes en fase d’iniciació i que compte amb una dotació econòmica de 10.000€. L’objectiu de la Fundació amb aquest premi és recolzar l’emprenedoria i contribuir a la transformació d’idees de negoci en empreses reals. A aquesta convocatòria, que a l’última edició va comptar amb la participació de més de 140 projectes, poden presentar-s’hi idees de negoci en fase inicial de tot el país.

A través d'aquest premi, la Fundació Caixa d'Enginyers impulsa propostes emprenedores i innovadores relacionades amb la ciència i la tecnologia i que contribueixen a la sostenibilitat i cura del medi ambient. Totes elles línies d'actuació essencials en l’activitat de la Fundació i que s'afegeixen a altres àrees de treball, com el suport a les persones amb risc d'exclusió social i el foment d'activitats de recerca que contribueixin a perfeccionar el món laboral i empresarial

“Estem molt satisfets amb la quantitat i el nivell dels projectes presentats en l'anterior edició del ‘Premi Idees Innovadores Isabel P. Trabal’ i animem a participar a tots aquells que tinguin una bona idea de negoci en fase inicial i vulguin comprovar la seva viabilitat”, explica Iñaki Irisarri, Coordinador de la Fundació Caixa d’Enginyers.

‘Premi Idees Innovadores Isabel P. Trabal’ comptarà amb un Comitè de Selecció encarregat d'avaluar la viabilitat de cada projecte i de seleccionar-ne els 10 més atractius. Els guanyadors rebran sessions individuals i en grup per acabar d’ultimar les seves idees de negoci durant els següents tres mesos a part de beneficiar-se de l’assessorament dels experts del Comitè de Selecció.

Aquest Comitè estarà format per representants de la Fundació Caixa d'Enginyers, membres de Peninsula Corporate Innovation, que integra perfils en els àmbits de l'estratègia, negocis, màrqueting i tecnologia. A més, el Comitè comptarà, també, amb Jordi Llonch, guanyador en 2016 del concurs Idees Making Point, un certamen anual que impulsa el desenvolupament de propostes emprenedores relacionades amb la ciència, la tecnologia i la innovació organitzat per la Fundació Caixa d'Enginyers.

Finalment, el Jurat, format per Jordi Llonch i el President i tres Patrons de la Fundació Caixa d’Enginyers, seleccionarà el projecte guanyador, el nom del qual es farà públic el 16 de juny.

Els interessats poden consultar les bases del concurs i emplenar el formulari d’inscripció a través de https://premioideasinnovadoras.com/ca/ fins al 24 de març de 2020.

El passat 3 de març, la Fundació Caixa d’Enginyers va obrir el termini d’inscripcions a la III edició del ‘Premi idees innovadores Isabel P. Trabal’, amb l’objectiu d’impulsar, un any més, el desenvolupament de propostes emprenedores relacionades amb la ciència, la tecnologia, la innovació i la sostenibilitat, amb especial interès en projectes dels àmbits de l’enginyeria i el medi ambient.

En aquesta edició s’han rebut fins a 138 idees des de Catalunya, Valencia, Madrid, Màlaga i Galícia, de les qual els 90% ofereixen solucions amb una base tecnològica o digital i un 40% inclouen algun component de sostenibilitat i medi ambient.

El 31 de març es van anunciar els 10 finalistes, que ja han començat a rebre sessions individuals i en grup de mentoring per a refinar els seus “Model Canvas” durant els propers 3 mesos i seran assessorats per experts de l’entorn emprenedor. Coneix tots els finalistes aquí.

El Jurat, format per persones relacionades amb l’empresa i l’emprenedoria, de Peninsula Corporate Innovation i de la Fundació Caixa d’Enginyers, seleccionarà el projecte guanyador, que rebrà un premi de 10.000€.